L'ingrés de Mario Vargas Llosa a l'Acadèmia Francesa ha estat, sens dubte, un dels moments més importants de la carrera de l'escriptor peruà. Paraules majors per a algú que ha guanyat un Nobel o que va escriure la genial 'La fiesta del chivo'. Una distinció que li ha arribat, a més a més, quan passava per una de les seves pitjors èpoques personals: en comptes d'un literat de campanetes, d'en Mario ja només se'n parlava o pel seu espanyolisme exacerbat i caduc, o per haver-se convertit en un personatge rosa amb molta porqueria amagada sota la catifa. França li ha llançat un salvavides i l'ha enxampat al vol, desesperat. Per això la invitació a Joan Carles a seguir l'acte en primera fila: calia personatges sucosos per donar-li visibilitat, enaltir-lo i ensabonar-lo a consciència. La jugada ha sortit regulinchi. Si la teva millor basa és un Borbó (o dos), malament. Però el que no esperava era el foc amic, que n'hi va haver.
En Mario aterrava a la capital francesa i la ciutat de l'amor amb l'estela de la ruptura amb Isabel Preylser impregnant tots els seus moviments. Ruptura i acostament a la seva exdona Patrícia Llosa, a la que ha enganyat, menyspreat i abandonat durant tants anys, però que no desistia, tossuda: el recuperaria por lo civil o lo criminal. Els fills han posat tot de la seva part en aquesta missió, i el fet de convidar-la a l'acte era tota una declaració d'intencions: un gest a tota una vida preocupant-se per ell i potser alguna cosa més. Aquest "més" és la qüestió principal: què passa entre l'exmatrimoni?
Patrícia Llosa exhausta, es clapa durant el discurs del seu estimat Mario Vargas Llosa
Bé, tot apunta en la mateixa direcció: Mario tornava, com el torró. Dinars, fotos junts i fins i tot aldarulls amb la premsa. Patrícia havia guanyat la partida, tot i que no hi hagués cap confirmació oficial. Són dies d'intensitat màxima, les coses s'estan movent a gran velocitat. L'exdona està exhausta i ho va pagar en el pitjor moment i en el pitjor escenari: va clapar-se quan Vargas Llosa començava el seu discurs davant dels acadèmics. Totalment noquejada, la imatge era un drama, ridícula per a la magnitud de l'esdeveniment i la pompositat de tot plegat. Paraules contra roncs, quin combat. Això sí, no és l'única patacada relacionada amb la senyora. També va veure com li estripaven el seu secret més íntim, l'exclusiva que ja val molt menys diners.
Els traductors de Mario Vargas Llosa estripen el secret de la Patrícia
Els Llosa estan junts, s'han reconciliat, és oficial. És la jugada mestra contra la Preysler. No ha calgut que els protagonistes diguessin res, no. Els traductors dels llibres d'en Mario al francès van cometre una indiscreció destapant la seva intimitat. Bé, un dels traductors, sobretot. El que millor ens cau, el més simpàtic i una mica bocamoll. A preguntes d'Europa Press, deia: "Es su mujer, sus hijos, su familia". El reporter demanava si s'alegraven per la reconciliació, i va cantar bingo: "Sí, sí, muy bien...". L'home volia continuar, però el seu col·lega va tallar la confessió de forma molt diplomàtica: "Eso es su vida personal aunque se hiciese muy pública por la personalidad de Isabel, pero es su vida personal y no tenemos opinión". Al final, però, també queia: "Patricia es una persona a la que conocemos muy bien y es importante". Res més a dir.
Ara només falta la cirereta final: tornaran a casar-se? Trucarem els traductors aviat, als que entenem molt millor que a la pròpia parella. I no només perquè sàpiguen francès.