A l'Olimp de les lletres universals, Mario Vargas Llosa va brillar amb llum pròpia. Però darrere de l'aura del Nobel, de l'intel·lectual refinat i de la icona del Boom Llatinoamericà, s'amagava un home que va viure l'amor amb la mateixa intensitat —i de vegades, la mateixa irreverència— amb la que escrivia. Els seus romanços no van ser simples anècdotes d'alcova, sinó autèntics terratrèmols emocionals que van marcar la seva vida i la dels qui el van envoltar.
Casat durant cinc dècades amb la seva cosina Patricia Llosa —mare dels seus tres fills—, l'autor peruà no va ser precisament un exemple de fidelitat. De fet, se li atribueixen almenys set infidelitats documentades, sent l'última i més sonada la que va protagonitzar amb la socialité Isabel Preysler. Però el que pocs sabien és que aquest affaire, que va durar gairebé vuit anys, va acabar amb un gest inesperat: la tornada de Vargas Llosa als braços de la seva esposa de tota la vida.
Vargas Llosa i el seu patró d'infidelitat: un geni literari amb cor errant
Fonts properes a la família han confirmat el que per anys va ser un secret a veus: Mario sempre va ser infidel per naturalesa. No per distracció ni accident, sinó per impuls, per un desig gairebé irrefrenable de conquerir, de viure noves emocions. Una font confidencial va revelar a Vanitatis el següent: "Ell ja se n'havia anat amb d'altres abans, unes 7 o 8 vegades. Patricia ho acceptava. Però aquesta vegada ha estat massa temps, gairebé 8 anys. En realitat no sorprèn que la seva família torni a acollir-lo. Ell és el punt cabdal d'aquesta, l'estimen amb les seves contradiccions. Sempre ha estat un consentit i així seguirà. L'han tingut sempre pel geni que és i vetllaran perquè passi a la història com mereix, pel seu talent i no per les seves barbàries amoroses".
La relació amb Isabel Preysler va ser diferent, més duradora, més pública... i també més polèmica. L'alta societat europea la va convertir en tema de portada, però segons la família Llosa, al Perú pocs coneixien o els importava qui era Isabel. Quan la flama es va apagar, l'autor, ja ancià i deteriorat, va demanar de tornar a casa. Patricia el va rebre. Els seus fills ho van acceptar. I el clan va fer pinya per protegir el llegat del patriarca, esborrant discretament la celebritat de l'equació.
L'exclusió d'Isabel Preysler: un adeu sense espai per a l'última amant
Després de la mort de Vargas Llosa, ocorreguda el passat 13 d'abril, la família va imposar un ferri cèrcol de silenci. La vetlla, lluny dels focus i del soroll mediàtic, es va realitzar en la intimitat de la seva llar, sense rastre de Preysler. La decisió va ser clara: protegir la figura del literat, no l'escàndol de les seves passions. "Hem acordat portar aquest dol en la intimitat. Per això, hem decidit vetllar el meu pare a casa i no en un lloc públic i els pregarem que respectin aquesta privacitat", van afirmar els seus fills. Per això, Isabel va ser exclosa de l'últim adeu. Res de comunicats, flors o visites oficials.
El comiat va ser privat, discreta... i definitiva. Fins i tot la cremació del cos va ser organitzada amb una precisió quirúrgica per evitar filtracions o trobades incòmodes. Vargas Llosa va voler ser recordat per les seves novel·les, no pels seus romanços. Però és impossible, de vegades, separar l'autor de l'home. I l'home, en la seva complexitat, va viure atrapat entre la genialitat i la debilitat, entre la tinta i les passions.