Mariona Escoda ha demostrat ser l'eterna preferida dels catalans. La vam conèixer a la primera edició d'Eufòria, on ens va conquistar actuació darrere actuació fins a arribar a la gran final i proclamar-se guanyadora. Un títol que l'acompanyarà amb prestigi per sempre més després que el programa perllongués amb dues edicions més. La Jim va guanyar la segona edició, en Lluís la tercera, però, qui tothom recorda més és a la Mariona, la gran victoriosa de la flamant primera edició que va mirar absolutament tothom. 

Després del seu pas per Eufòria, Mariona Escoda es va convertir en un nom que va ressonar amb força durant setmanes amb TV3 i més, després de convertir-se amb la presentadora de les campanades del 2023 juntament amb Miki Núñez, qui ara repeteix per tercer cop consecutiu i ho fa de nou amb Laura Escanes. En acabar el concurs i les campanades, la de Valls va continuar amb la seva trajectòria professional cantant la cançó de l'estiu, participant en el disc de la Marató de TV3, actuant en festivals i tota mena d'escenaris, formant part del musical El Petit Príncep i, recentment, retornant a la cadena catalana pel concurs Zenit, on, atenció, també s'ha proclamat guanyadora, demostrant que, com la seva veu no n'hi ha cap més. 

Tot i això, encara que narrem la seva trajectòria com un camí de roses, medalles d'or, i èxits, no tot ha estat tan fàcil i lleuger, i així ho ha explicat la protagonista. La guanyadora de la primera edició d'Eufòria, i ara també de Zenit, ha estat l'última convidada del programa Alta Definició de RAC1, on ha explicat per primer cop, una de les èpoques més complicades de la seva relació amb els escenaris. I és que, després de guanyar el programa i cantar al Palau Sant Jordi, una de les primeres ofertes que li van arribar fou la de participar en el mític musical del Petit Príncep, per interpretar el personatge de la Rosa. Una oportunitat increïble que òbviament no va refusar, però que, conseqüentment li va comportar a patir un pànic escènic que no havia sentit mai fins aleshores. 

"El primer any del Petit Príncep, quan de sobte em truquen, em demanen de fer la Rosa, jo estava encantada, però em vaig trobar que aquella temporada vaig patir el pànic escènic més bèstia que he patit mai. O sigui, just abans de sortir a cantar la cançó, taquicàrdies, salivant, quasi atacs d'ansietat..." explica l'artista catalana als dos presentadors. Una situació que mai havia viscut fins aleshores, i que, arran de les primeres actuacions, va voler solucionar. "Fins i tot acabava la cançó tremolant. I vaig pensar, ¡uh!, això ho hem de treballar!, per què no puc estar així... Per això vaig decidir demanar ajuda a la meva profe de cant, que és experta també a treballar tot això, i em va dir, vale, doncs mira que t'està passant, I evidentment jo tenia un excés de pressió tan bèstia..."  

Com a bona professional, Mariona Escoda va saber posar-hi remei d'aquesta forma "Visualitzant, repetint-te molts mantres al final, i hi ha una frase que se'm va quedar clavada que em va dir la meva profe, que va ser, 'Mariona no estàs operant a cor obert' I no passa res, i jo em preocupava algo molt irracional que era, i si se'm trenca la veu, i si de sobte he de parar perquè hi ha un moc, i si de sobte faig un gall?"  Sembla mentida que la guanyadora d'un concurs d'actuar sobre l'escenari patís aquella por, de fet, també el sorprèn al Sergi Ferrer, periodista del programa, quan li diu "No t'ha passat amb 10 anys de carrera no?, potser?" i la Mariona respon: "Sí que ha passat, però sí que quan passa, no passa res" La carrera de la Mariona Escoda és un exemple de perseverança, constància, esforç i també superació. Cada repte sempre ha de ser més atrevit que l'anterior, i després de passar per Eufòria, el Palau Sant Jordi o presentar les campanades, la Mariona ha aconseguit superar-los tots, i amb èxit!

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!