L'exdirector de 'La Vanguardia', Màrius Carol, està de gira per Sant Jordi. Presenta el seu darrer títol, 'El camarote del Capitán', on repassa la seva trajectòria al front del veterà diari editat a Barcelona. L'etapa que li va tocar viure no va ser gens senzilla: l'esclat del Procés el va enxampar de ple. Un clima polític i social que no agradava a l'editor Javier Godó, és clar, ni tampoc a Carol, que no ha estat mai indepe. El diari va passar de la moderació a la distància respecte del moviment que reclamava la República Catalana: de mica en mica, però amb pas ferm i decidit. Això sí, sempre mantenint les formes, ni que fos als editorials. Ara bé, en Màrius no combregava amb el sentir de milions de catalans i catalanes, com es podia sentir a les seves intervencions a la tertúlia política de Jordi Basté a RAC1. Els seus referents i ideals són ben diferents. I els ha pogut deixar anar, en llibertat i amb tranquil·litat, a la Cadena COPE de Carlos Herrera, un dels guerrillers de l'espanyolisme ultra contra Catalunya.
Carol ha complagut Herrera amb escreix, revelant algunes de les seves vivències i opinions al voltant de la qüestió catalana. Cap ni una, evidentment, deixa en bon lloc a l'independentisme: "La independencia es pegarte cabezazos contra la pared. Las empresas se marchan por culpa del independentismo màgico". Sobre la ciutadania del país, la seva visió és molt particular: "la sociedad catalana está adormecida, pero hay esperanza. Hay batalla dentro del indepedentismo". La millor notícia per a ell, és clar, com a membre il·lustre del sector contrari a la secessió d'Espanya. Ell s'estima més "hacer de vascos" i conformar-se amb les miquetes que ofereix el centralisme de Madrid. La cirereta del pastís, i que ha fet salivar Herrera, ha estat el seu atac a TV3, la gran obsessió de l'unionisme (paraula que no li agrada, per cert): "TV3 siempre ha sido una herramienta al servicio del nacionalismo, primero, y del independentismo después". Segur que als professionals de Sant Joan Despí els ha fet molta gràcia sentir-se assenyalats en un mitjà tan moderat i poc hostil com la COPE.
Fa l'efecte que anar a Madrid i parlar de Catalunya des de la distància produeix un curiós efecte alliberador. Especialment si sents interiorment que els teus compatriotes són uns pobres il·lusos enganyats per un desig de llibertat.