L'enèsim paperot d'Inés Arrimadas ha tingut lloc a la Plaça d'Espanya de Barcelona. Allà, ella i Carlos Carrizosa han fet una mena de guinyols on, entre conversa i conversa ridícula, i davant una "Constitució que està amenaçada cada dia", ha avançat que el seu partit enviarà un exemplar de la Carta Magna a tots els ajuntaments governats per independentistes, per reivindicar-la.
Inés Arrimadas (EP)
A més de perpetrar una grotesca posada en escena, el més vergonyós, com sempre, és el que van deixar anar per la boca, per molta mascareta que portessin. Un jijijaja entre tots dos que faria ruboritzar el mateix 'señor Lobo' de Pulp fiction, un exercici onanista de pa sucat amb oli, amb algunes frases delirants i d'altres, directament, abjectes:
Perquè entre tant de bla, bla, bla, Arrimadas es va fer seva una frase que s'ha associat els darrers anys a l'ensenyament de les escoles catalanes, "Aquí ensenyem a pensar, no què pensar". I qui li ha respost ha estat l'escriptor Màrius Serra, que no s'ha callat per fer-li veure a Arrimadas la seva "estratègia retòrica depredadora" i la "trista aportació de la seva formació: el victimisme del botxí".
Serra acaba de publicar una nova edició, modernitzada, del Tirant lo blanc, un èxit a les llibreries...
Màrius Serra
Si ho intentés amb Inés Arrimadas no se'n sortiria: el que diu sona tant a èpoques repressores pretèrites que ni el mateix Serra podria modernitzar el seu discurs.