Finalment els presagis, sondeigs i fins i tot l'olfacte generalitzat no han fallat. Isabel Díaz Ayuso i els seus cosins de VOX han arrasat a les eleccions de Madrid. El resultat és tan rotund com preocupant: la capital de l'estat és profundament fatxa i de dretes, i amb això han tingut prou per votar de forma massiva a la indescriptible candidata del PP, autora de les bestieses més inimaginables. Ayuso no només ha guanyat, no. És que ha aconseguit el pot, el jackpot, el premi gros de la tómbola: acabar amb l'enemic número 1 de la dreta més de dretes, Pablo Iglesias. El ja exlíder de Podem ha plegat de la política després d'uns resultats decebedors, malgrat que hagi aconseguit esgarrapar 4 diputats més a l'Assemblea. Tot i això, és l'última força de la càmera, molt per darrera de Más Madrid, l'escissió del seu examic i company Iñigo Errejón i que presentava Mónica García com a cap de llista. Iglesias ha fet el contrari del que va prometre si no guanyava les eleccions, marxar-se a casa. Els darrers dos mesos de Pablo seran estudiats als llibres d'història: de vicepresident i ministre al no res. La joia dels seus enemics és orgiàstica. 

Ayuso arrasa a Madrid / EFE

Pablo Iglesias presenta la seva dimissió / EFE

A Catalunya, és clar, els comicis de Madrid s'han seguit amb desconfiança, sí, però també amb interès tafaner. Les lectures no tenen res a veure amb les de 'la meseta' ni amb la seva virulència, però són imprescindibles i punyents. Una d'elles és la de l'escriptor Màrius Serra, conegudíssim per la seva mestria amb els jocs de paraules. Especialista en jeroglífics, ha trobat el perquè de la patacada de la formació morada i del seu gran líder carismàtic. No cal buscar gaire: el propi nom del partit ja indicava quin seria el seu destí. Serra està sembrat, mordaç, incisiu. "Al final, Podem era del verb podar". La revelació reflecteix perfectament la deriva i la trajectòria dels que un dia van cridar ben fort allò de "sí se puede". La realitat, els enemics, la seva pròpia actuació i la proverbial equidistància que practiquen cada dia ha anat podant cadascuna de les branques de l'arbre, fins a deixar un exemplar esquifit, trist i cada cop més irrellevant. La xarxa es peta de riure amb l'epitafi.

Marius Serra / Sergi Alcàzar

reaccions a tuit de Màrius Serra sobre Podem

De les Monedero va plegar del partit del 15-M fa molt de temps per no fer nosa. A Errejón el van ensenyar la porta de sortida en plena guerra pel poder intern. Ara Iglesias fot el camp per no tornar després de tocar "el cel" amb allò del 'govern més progressista de la història'. Veurem si el 'bonsai' té salvació o acabarà com la seva Nemesi: el taronger d'Albert Rivera i Inés Arrimadas, que ja no produeix més fruites. Ni tan sols amargues. Res.