Carles Prats i Marta Bosch són dos dels professionals més estimats de TV3, tant pels espectadors com per part dels seus companys. Imaginin si al respecte, carinyo i admiració li sumem gairebé trenta anys d'amistat. És el que passa entre ells dos. Bons amics des que es van conèixer a primer de carrera, quan van començar a estudiar a la Facultat de Ciències de la Informació de la Universitat Autònoma de Bellaterra en un ja llunyà (com passa el temps) 1993. Aquell setembre, Bosch, de Vilassar, i Prats, de Barcelona, van coincidir a l'aula estudiant periodisme en un dels grups de tarda. I des d'aquell primer moment, la química i la bona sintonia entre tots dos va ser més que evident. El seu talent, i la seva progressió, van fer que el futur professional els deparés l'oportunitat de ser companys de feina i treballar plegats, no ja només a TV3, compartint passadissos o menjador a l'hora dels àpats, sinó que també al mateix plató, el del Telenotícies Migdia, des d'on la Marta continua acostant la informació esportiva i on fins fa uns mesos, veiem cada dia al bo d'en Carles.
Carles Prats i Marta Bosch, compartint riures, confidències i plató amb Raquel Sans / @krlsprts
Després de molt de temps al capdavant dels TN Migdia, l'excel·lent periodista va decidir fer un canvi de rumb, un nou objectiu professional, i "canviar d'aires", tal i com ell mateix va revelar que sentia ganes de fer. Ha passat a fer documentals i a elaborar reportatges de profunditat fora de càmera pel Sense ficció. Prats, que va estar tota la crisi del coronavirus fora d'antena i va retornar un cop passada la punta de la crisi sanitària, deixava així el tràfec de l'informatiu diari per una feina periodística igualment d'apassionant. I des de fa uns dies, el veiem d'enviat especial de TV3 a Ucraïna, explicant tot el que passa a la maleïda guerra iniciada per Vladimir Putin. El temps i els anys han fet que Prats s'hagi convertit, encara més, en el professional de cap a peus que ja s'albirava quan era jove i anava a estudiar a la facultat. En això no ha canviat gens ni mica: aborda les feines que ha anat fent amb la mateixa dedicació i rigor que quan feia pràctiques o treballs a la uni. Ho sap la seva amiga Marta Bosch i els que vam tenir la sort de tractar-lo i conèixer en aquells anys universitaris. El que sí ha canviat, com li passa a tothom, és el seu look. Ara, Prats duu barba, cabells llargs i ulleres. I aquest cap de setmana els ha lluit en una trobada nostàlgica amb amics i companys de facultat, on Marta Bosch no hi podia faltar, com ha deixat constància amb una imatge:
Imatge meravellosa al ritme de la preciosa cançó d'Alphaville, Forever young, que cantaven el que destaca la periodista: "I want to be forever young. Do you really want to live forever?". Vull ser jove per sempre. Potser en Carles ho pensava quan tenia 18 anys. Potser en aquella època, quan era jove, volia quedar-se per sempre en aquella edat... O probablement pensi que la vida és maca anar-la vivint i passant per les diferents etapes, si nó, fer sempre el mateix seria molt avorrit... Però el que segur que troba a faltar, com tots nosaltres, és aquella capacitat que teníem de fer festes eternes fins que sortís el sol, aquella capacitat que teníem de fer que per molta Xibeca o rom que ingeríssim, l'endemà estàvem com si res. I la Marta ha penjat una foto al seu Stories on es veu un Carles Prats exultant, a punt per a una bona festa i sobretot, jove, molt jove. Ha canviat molt? Jutgin vostès mateixos...
Per cert, qui hi ha al mig és un altre periodista i persona excel·lent, Josep Maria Bunyol, a qui poden gaudir fent el programa de cinema MementoiCat a iCatfm. I qui hi ha a l'esquerra de la imatge assenyalant l'ampolla de cervesa com si fos el Sant Grial és servidor de vostès. Com passa el temps. Una imatge boníssima. I qui sap si d'aquí a molts anys, en Carles tindrà una imatge com la que ell mateix va publicar fa uns mesos a Instagram, amb algun d'aquells filtres per envellir:
Carles Prats... d'aquí a uns anys?: "Em sona a algú i no sé a qui..." / @krlsprts
Sigui com sigui, la cara de bona persona la tenia, la té i la tindrà tota la seva vida. Un brindis pels temps passats... Amb Xibeca o amb el que faci falta.