"Grande España, a Dios le doy las gracias por nacer aquí, honrarte hasta el fin. Como tu hija llevaré ese honor, llenar cada rincón con tus rayos de sol". Des que Marta Sánchez ha posat lletra a l'himne espanyol que competeix amb Rovira i Pascal com la Marta més tuitejada. Susanna Griso ha estat ràpida i ha pagat un satèl·lit amb Miami, on viu l'espanyolíssima Sánchez per pagar menys impostos. Espejo público no ha entrat en aquest detall. No els importa l'evasió fiscal si no hi ha pel mig un català com Aleix Espargaró. L'excantant del grup Olé Olé ha seguit buscant olés espanyols amb una lletra que només un tertulià ha qualificat de "cursi y embarazosa". El columnista Rubén Amón creu que la lletra fa créixer el nombre d'independentistes. Però Griso preferia mostrar-li a Marta els tuits lloant-la dels dos líders de la dreta, les dues erres: Rivera i Rajoy.
Ha estat en aquest moment quan Marta ha arrencat a plorar. S'ha tret un mocador per eixugar-se les llàgrimes d'emoció. La dreta la pren com a musa i tornarà a vendre discos. Un eurodiputat del PP, Esteban González Pons, ha dit al mateix programa de Griso que, com a la mitja part de la Super Bowl, Marta Sánchez hauria de sortir a la final de la Copa del Rei per cantar l'himne. Potser recordant quan Janet Jackson va sortir amb Justin Timberlake i van censurar la cançó per un motiu que Sánchez coneix bé: el volum pectoral.
"Rojo, amarillo, colores que brillan en mi corazón y no pido perdón". Cada estrofa de l'himne és més carrinclona que l'anterior. Però no superarà la seva mala imitació de Marilyn Monroe quan va anar a encoratjar les tropes espanyoles al Golf Pèrsic i els va cantar en pantalonets curts Soldados del amor.
Era l'any 1990 i l'amor el posaria Marta Sánchez un temps després nua del tot a la portada d'Interviu. Cap soldat sense els seu pòster central de Marta Sánchez. Y Rajoy, Rivera i González Pons aprenent la nova lletra.