'Eufòria' va tornar a demostrar que l'aposta de TV3 per la música i l'espectacle és un encert. Només cal fer-ho bé, atractiu i engrescador per al públic. I les dades allà estan, confirmant aquesta recepta. El programa s'ha instal·lat en la barrera dels 300.000 espectadors cada divendres nit, com ha passat amb la novena gala. Això és moltíssima gent mirant què passa a la pantalla, com per exemple Toni Cruanyes. Però hi ha una altra dada que parla molt clarament de com és aquest fenomen televisiu, i és l'enorme allau de votacions que van registrar durant la dolorosa expulsió d'en Joan, que s'ho jugava tot contra l'Edu. Desenes de milers de persones van dir la seva. Colossal, sens dubte.
Per si els espectadors i fans no estaven gaire animats per prender part d'aquesta decisió tan important en el concurs, els presentadors Miki Núñez i Marta Torné no van deixar de recordar al públic la necessitat de comptar amb els seus vots. La seva missió d'engrescar no podia tenir millors resultats, malgrat que la decisió final hagi fet caldo més d'un en acabar la gala. El joc, però, és així, i en Joan deixa un buit tan gran com, per exemple, havia deixat l'Estela 7 dies abans.
Farem una menció especial a les crides a votar de Torné durant l'emissió en directe. També al seu estat d'ànim, reflectit en alguns moments tan divertits com sincers. La Marta és així: honesta, emocional, espontània. I directa. Per exemple, un detall com que se li escapi una paraulota després d'embarbussar-se amb una frase. Va tirar per la directa i va exclamar un 'ostia!' que desfermava les rialles del públic a plató i de la gent a l'altra banda del televisor. D'altres comunicadors podrien haver estat molt més mesurats, però això no va en l'ADN de la barcelonina, sempre diu les coses pel seu nom, malgrat que sorprengui o incomodi. Com havia fet abans amb un altre comentari en el que deia una veritat com a un temple que els televidents més espanyolistes trobaran indignant, i un motiu més per voler tancar TV3. La veritat fa mal.
Així animava la Marta a una participació massiva: "Amb les ganes que tenim de votar en aquest país...". Així ha estat sempre i així ho serà en el futur, tot i les dificultats, la repressió i la intolerància que ha viscut Catalunya al llarg de la seva història. Una picada d'ull al món indepe, però també a aquells que no ho son però creuen en el valor de les urnes per decidir el futur de la societat. Potser hi haurà qui pensi que frivolitzem amb la càrrega de la sentència, però pensem que és digna d'elogi. Com molts fans i usuaris de la xarxa.
De la sobirania al guanyador d'un concurs. A Catalunya estimem els vots. Estimem la llibertat. El problema, en tot cas, el tindran els que no confien en la democràcia.