Una de les imatges més colpidores de l'1 d'octubre del 2017, de les moltes que encara ressonen en la memòria dels catalans, és, sens dubte, el que es va veure a l'escola Pau Claris de Barcelona. Agents de la Policia Nacional entrant per endur-se les urnes, passen per damunt de molta gent que resistia a les portes i a les escales, arriben fins una de les dones que formava part d'una de les meses, Marta Torrecillas, i l'agredeixen. L'agafen i l'estiren de la roba per tirar-la escales avall, mentre, segons el seu propi testimoni, li feien tocaments als pits i reien, a l'hora que li trencaven els dits d'una mà.
No va ser l'única que aquell dia va veure i viure escenes dantesques a les escales d'aquella escola. Hi havia moltes més persones allà, algunes, senyores d'avançada edat espantades i incrèdules pel que estava passant.
Han passat dos anys des d'aquell dia que mai podrem oblidar. Per això, són molts els que s'han emocionat amb el retrobament de l'agredida amb una de les àvies que també estaven a l'escola. Ho explica la mateixa Torrecillas, que ha fet remoure sentiments en molts que li han respost a la xarxa:
M'he trobat una senyora. Em diu:
— Marta Torrecillas 🎗 (@Martonaxi) December 12, 2019
Marta et recordes de mi?
Sóc una de les àvies a qui ens protegies a Pau Claris. Em vas agafar i portar a un racó, apartant-me d'un PN.
Just després et van tirar. No em vaig atrevir a moure'm a judar-te, estava espantada. Ens hem abraçat.
Que fort...jo encara veig les imatges del primer d'octubre i no puc evitar emocionar-me. Som un poble collunut, ara esperem que els nostres polítics estiguin a l'alçada. Una abraçada!!!
— Albert Salip (@AlbertSalip) December 12, 2019
Que tendre! ❤️✊
— Bernat Pujol i Boira 🎗 (@Natpujolboira) December 13, 2019
Llágrimes als ulls
— MercèIlla (@illa_merce) December 13, 2019
Commou...
— Nria Or. (@NriaOriol) December 13, 2019
😘 Que maco que t'hagi reconegut
— Mònica (@MonicaCC3) December 12, 2019
"Estava espantada, ens hem abraçat", li va dir l'àvia. Una frase que comparteix la gran majoria dels que van sortir al carrer aquell dia i que mai deixarà de colpir.