El món, entre moltes altres divisions, es pot separar entre els que tenen voluntat d'aprendre, d'integrar-se, d'adaptar-se a nous llocs on viure, nova gent, noves cultures, nous hàbits, nova llengua, gent tolerant, persones empàtiques i respectuosos, amb els que són tot el contrari, personatges infames, que es creuen superiors moralment només per ser d'un lloc, d'un color, d'un estatus o per la llengua que parlin. I ara hem vist que en un mateix lloc hi pot haver gent dels dos tipus. Com per exemple a Vallecas. Entre els primers, algú d'allà de tota la vida, mite del Rayo Vallecano, jugador emblemàtic que fa uns anys que és entrenador. Parlem de Míchel, que va fer les maletes i va decidir ja fa algunes temporades aterrar a Girona, on ha fet que el conjunt català signés la millor temporada de la seva història l'any passat, classificant-lo per a la Champions després de lluitar pel títol durant setmanes, amb un joc meravellós que van gaudir els aficionats de Montilivi.

Míchel és un enamorat del Girona i de Girona... I de la seva gent i la seva llengua, un català que des del minut 1 ha volgut aprendre, donant una lliçó als que van per la vida vantant-se orgullosos per Espanya de parlar només en la seva llengua i que a la mínima que poden deixen anar allò de "Habla en español, que estamos en España", quan qui parla és català, basc o gallec. "Quiero conocer toda la cultura y tradición de aquí​. Me he sentido súper bien tratado y querido. Joder, a mí me han enseñado esto: que tengo que ser una persona que sepa adaptarse y empatizar con la cultura y el sitio que, encima, me están dando trabajo. Lo haríamos todos. Si fuésemos a Inglaterra intentaríamos aprender inglés lo más rápido posible para poder comunicarme en un sitio que a mí me hace feliz. Y para ser más feliz, cuanto más esté con la gente, mejor.Y para estar con la gente tengo que tener un diálogo con ellos. Si no, es jodido". Tota una declaració d'intencions. Però s'equivoca. Míchel té en massa bona consideració el gènere humà, perquè això de lo haríamos todos no es compleix. A les espanyes hi ha molts que ni ganes de fer-ho.

Aquest diumenge hi ha hagut un partit especial per a Míchel. El Girona visitava Vallecas, un partit que pateix especialment. El seu equip, el d'ara, va perdre contra l'equip de la seva vida, per 2 a 1, en un tram final per oblidar per part dels catalans. Van encaixar dos gols als darrers minuts. Però també van patir un comportament penós. Constants pèrdues de temps, recull pilotes que ni estaven ni se'ls esperava, el porter trigant la vida a treure... una vergonya. I Míchel no es va mossegar la llengua: “No són els jugadors ni el cos tècnic. Són uns professionals increïbles. Miren el rival amb respecte i amb valors d'intensitat. No hi ha hagut problemes. El Rayo ha jugat molt bé. M'encanta veure'l jugar amb aquesta agressivitat, perquè m'hi veig reflectit. Però els últims minuts no. No ve per part del cos tècnic. Ve de més amunt. Qui comet l'error és Batalla. A mi la directiva ja m'ho va fer”.

“La imatge del Rayo és top perquè té valors, però en els minuts finals no s'ha jugat res. L'àrbitre ha afegit més minuts, però no s'ha jugat. És una llàstima, perquè el Rayo sempre mira cap endavant i al final no ha estat bé. Crec que aquest final no representa ni els jugadors ni el cos tècnic”. I qui ha respost? El president del Rayo, Raúl Martín Presa, que primer s'ha fet l'ofès: “Yo no soy protagonista de nada. Yo no he jugado. Los protagonistas son los jugadores que han hecho un partidazo. No me ha parecido que haya perdido tiempo Batalla, yo sólo he visto perder tiempo a su portero", i després ha deixat entreveure de quin peu calça, quan ha dit, amb tota la mala bava del món: "De Míchel no tengo nada que decir... ¿Lo ha dicho en catalán o en español?". Pregunta feta amb tota la intenció, com menystenint el que fa Míchel a Girona, aprendre i parlar català. Un periodista li ha dit a la cara: "Eso creo que tiene poco que ver".

Jordi Basté, a El món a RAC1, no s'ha quedat callat i amb molt poc, ha dit molt: "Irònicament... com qui no vol la cosa... Està molt bé el que diu el periodista, 'eso tiene muy poco que ver'. Doncs efectivament, però ell ja li volia fotre nyec-nyec. El tema de la catalanofòbia, encara que sigui allò de 'yo no he dicho lo que he dicho'...". Queda tot dit.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!