L'arxiu audiovisual de TVE és, veritablement, la crònica d'un país. Una televisió pública que, especialment durant la llarguíssima dictadura, contribuïa notablement a l'Espanya en blanc i negre que alguns nostàlgics voldrien recuperar. Això sí, la seva videoteca no només guarda relíquies dels adeptes al règim. També dels seus detractors. És el cas d'un programa anomenat "La gente quiere saber", un espai dirigit pel recentment desaparegut Chicho Ibáñez Serrador, i que consistia en una entrevista a un personatge famós realitzada per una vintena de ciutadans anònims. El germen del "Tengo una pregunta para usted", per entendre'ns. La primera persona que va passar pel programa, concretament pel pilot, va ser la cantant Massiel, que mai no s'ha caracteritzat per mossegar-se la llengua. De fet, va parlar amb tanta lleugeresa que el programa va anar directament al calaix de l'oblit. Però no pas per dolent, sinó per la vehemència de l'artista: "Soy antinazi porque no soy fascista"

RTVE.es

Així responia Massiel a la pregunta esbiaixada d'un dels improvisats periodistes, que recordava unes paraules de la cantant sobre el seu antinazisme. "¿Ha leído usted el Mein Kampf?". La resposta, plena de sarcasme: "¿De Adolf Hitler? Pues cuando era muy pequeñita, pero porque soy muy cotilla". El somriure dels allà presents començava a dibuixar-se. "¿Es porque eres hebrea?". "No, es porque no soy fascista". La resposta va arrencar els aplaudiments del públic, cosa que encara irritaria més els censors de la cadena.

RTVE.es

No va ser l'única resposta sorprenent de Massiel, que crida l'atenció per parlar d'aquesta manera a les acaballes d'un dels períodes més foscos de la historia espanyola. Corria l'any 1972, no ho oblidem, i la del La, La, La tampoc es va tallar a l'hora de parlar del paper de les dones. El presentador, José María Íñigo, donava la paraula a una dona "que todavía no ha dicho nada". La senyora li va preguntar, ruboritzada: "¿Crees que una mujer solo se puede realizar con un hombre en todos sus aspectos, en el ámbito del matrimonio?". La reacció de Massiel, or pur: "¿Si se tiene que casar para realizarse? Hija mía, qué tristeza. Anda, que si fuera así qué iba a ser de mí"

L'episodi censurat ha tornat, 47 anys després, a la primera línia de l'opinió pública. I malauradament, perquè fa l'efecte de que avui en dia ningú s'atreviria a plantar cara a l'establishment a casa seva.