'Masterchef' i Catalunya. Episodi 357. La gota malaia no s'atura, i el talent culinari persisteix en el maltractament del català i de la seva gastronomia. Bé, en aquesta ocasió l'incident no ha estat tan greu, ni tan groller, ni tan indignant. Però com que plou sobre mullat, la qüestió toca allò que no sona. Parlem del que va passar fa algunes setmanes, quan Jordi Cruz i companyia van visitar el meravellós Mercat de Sant Antoni de Barcelona i van perpetrar un atemptat lingüístic contra un plat tradicional del receptari de casa nostra: sí, el pa amb tomàquet. O "pan tumaca", segons TVE. Així el van nomenar, amb lletres ben grans.
El diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola recull aquesta accepció, de tal manera que "pantumaca". D'acord. Molt bé. Però per molt que acadèmics com Arturo Pérez Reverte ens vulguin fer empassar el 'palabro', a Catalunya seguirem sagnant pels ulls i les oïdes. Tampoc demanem la lluna o que l'escriguin en català original, no. No som ni tan ingenus ni tan agosarats. Només desitgem que li diguin "pan con tomate", i prou. Però no. Seguirem somiant.
Bé, més que somiar, direm tenir malsons. Perquè durant el darrer episodi d'aquesta edició, que celebrava la semifinal (competint contra l'altra semifinal, la de l'Eurocopa), van convidar a la darrera guanyadora de la versió dels famosos: l'actriu madrilenya Raquel Meroño. El seu origen és, precisament, el que ens fa disculpar-la. I bé, no li podem exigir un respecte que no té ni tan sols el mateix programa de la cadena pública. Però, vaja, que va tornar a passar, mentre explicava a l'audiència què volia preparar fent servir el tomàquet.
Una mena de artifici gastronòmic en el que volia fer passar aquesta delícia tan nostrada per un plat de sushi japonès. Arriscat i novedós, i tant. Però es va carregar la màgia quan va dir: "pantumaca". Bingo. No falla. La seva cara tampoc ajudava gaire a passar-ho per alt. El més curiós del cas és que els pocs espectadors que s'han queixat a les xarxes no són ni catalans ni catalanoparlants. Més aviat eren compatriotes de Meroño. Potser que aquí ja donem la batalla per perduda.
Ara que tenim l'Oficina del Español de Toni Cantó, tot s'entén una mica millor: "pantumaca" és l'ariet amb el que fer la punyeta a Catalunya, la seva gran obsessió. Bé, i per d'altra banda, destacar que el castellà és aquell idioma que accepta termes com "almóndiga", "dotor" o aquesta expressió de la discòrdia. De fet, estan a dos minuts de donar llum verda a "cocreta".