Ha viscut el que és probablement el pitjor any de la seva vida. Mayte García es va casar amb Santiago Cañizares, exporter del València, l’any 2008. El matrimoni va tenir quatre fills. Tres d’ells, bessons. I entre aquests bessons, el petit Santi. El nen va morir al març, després d’un any i mig de lluita contra un càncer terrible, amb només cinc anys. I ara la mare ha volgut fer públic el seu relat, parlant de la malaltia del seu fill a la televisió.
En una entrevista colpidora al canal Trece, Mayte García recorda els darrers dies de vida del fill, i dona una lliçó de vida parlant de tot el que ha après després de la malaltia d’en Santi. El relat de la mare sobre com van descobrir que el nen estava malalt fa venir calfreds: “Me llamaron porque se estaban llevando al niño al quirófano. Le habían dado dos infartos cerebrales. Nos dijeron que se estaba muriendo. Entré en shock”. Els metges li van salvar la vida, però durant la cirurgia li van trobar un tumor cerebral, que s’havia estès per la resta del cap i per la medul·la.
Mayte García: "Siento que Santi me eligió como madre y no podía fracasarle" Vuelve a ver la entrevista de @pedrodct en #ElLadoBuenoDeLasCosas https://t.co/QWD2lDgeby
— TRECE Al Día (@TRECEAlDia) 13 de febrero de 2019
A partir d’aquell moment, Mayte García i Santiago Cañizares van començar una lluita diària per salvar la vida del seu fill. Malgrat confessar que estaven totalment aterrits, van fer el cor fort i el petit Santi mai els va veure tristos: “Nunca vio a nadie llorar. Todo era felicidad y risas, y siempre tuvimos la esperanza de que saliera adelante”.
Però després de mesos de tractament i quan semblava que es recuperava, un altre cop duríssim va ensorrar la família. Els metges els van explicar que el càncer continuava reproduint-se per tot el cos i que ja no hi havia res a fer. “Solo le pedía a Dios que me lo dejara, que no se lo llevara”. Des d’aquell instant, cada dia que passaven amb el nen, un regal de la vida.
“Ves tanto sufrimiento en tu hijo que no quieres que sufra más, pero a la vez no te quieres despedir de él porque sabes que no le vas a volver a ver en tu vida”. El dilema d’uns pares que no poden suportar que el seu fill mori, però que tampoc no volen que continuï patint. I per molt que fos difícil, al final va acabar acceptant la pèrdua, i en va parlar amb el nen, per última vegada a la vida: “Santi, busca la luz. Mamá ya está preparada. Quiero que te vayas tranquilo”.
De la malaltia i la mort d’en Santi, la mare es queda amb algunes lliçons. Es considera afortunada. Ha estat pel seu fill que ha entès l’essència de la vida, diu. I mai li estarà prou agraïda: “Siento que él me eligió como madre y no podia fracasarle. Ni a día de hoy me puedo permitir estar un día triste, porque si él no lo estuvo nunca, ¿cómo voy a perder la sonrisa que él me enseñó a mantener aun en los peores momentos?”.