Meg Ryan tenia el somriure més expressiu de Hollywood. Durant els anys 90 era "la núvia d'Amèrica", rossa, ulls blaus, esbojarrada i molt romàntica. Encasellada en el mateix paper però efectiva. Com una Jennifer Aniston però més gran i cada cop més (mal) operada. Va empalmar pel·lícules d'èxit, tot comèdies romàntiques. Del mític orgasme fingit a la taula del bar de Billy Crystal a Cuando Harry encontró a Sally a films molt recordats com Algo para recordar, Tienes un e-mail, Cuando un hombre ama a una mujer, City of angels o French kiss. Totes semblen la mateixa pel·lícula. Meg Ryan es devia avorrir de veure-s'hi sempre igual i va decidir anant-se fent retocs a la cara. Ara, als 61 anys viu apartada del cinema. Relegada a TV movies, telefilms de baix cost, sèrie B d'Antena 3 a la tarda que es paga ella mateixa. Dramàtic. La seva cara és un poema, en el sentit literal:
MEG RYAN ABANS
MEG RYAN ARA
Meg Ryan és ara una barreja de Nicole Kidman i Goldie Hawn. Li ha quedat el rictus de totes les actrius massa operades. El somriure més autèntic d'Amèrica és ara una ganyota de pel·lícula de terror, a mig camí entre el Joker i Teresa Berengueras. No hi ha dret. Els fans no s'ho mereixen. No totes les actrius saben envellir com Meryl Streep o Glenn Close. N'hi ha que neixen estrelles i n'hi ha que neixen estrellades. Meg Ryan tens un e-mail, del teu cirurgià. Que et toca revisió, i punxar-te més bótox.
Una llàstima. Sempre ens quedaran Jodie Foster o Emma Thompson, de la mateixa quinta però naturals, amb la cara on toca als 60 anys. La dèria d'actors i actrius de retocar-se la seva eina de feina és una xacra. La pandèmia era això.
La seva obsessió té un nom: Overfill syndrome
Meg Ryan va experimentar molt amb els procediments estètics, a tal punt que cirurgians experts van indicar que l'actriu podria estar patint d'una dependència per les cirurgies. Tal sembla que, a causa de la pressió de Hollywood, l'actriu va començar a patir d'un trastorn conegut com a "overfill syndrome", una patologia que es desenvolupa a causa de l'abús de substàncies de retocs estètics. Generalment passa per infiltrar una quantitat exagerada d'àcid hialurònic i altres substàncies de farcit. També pot succeir quan s'injecten aquests farcits als pòmuls i a les zones medials de la cara. Un exemple de les que han acabat penedides en públic és Courteney Cox:
Pòmuls, front, llavis, boca, ulls, mentó... Sembla un personatge de Cats a qui no cal caracteritzar. No us toqueu la cara, actrius i actors. Una de les raons més freqüents de l'aparició d'aquest trastorn és perquè l'àcid hialurònic, quan s'infiltra en excés, té un efecte estimulant a la producció de greix a la cara, la qual cosa crea un aspecte de cara d'esquirol. Diversos especialistes han estudiat el cas de Ryan i han afirmat que l'actriu pateix d'una espècie de "dismorfofòbia", o el que és igual a una alteració de la percepció personal, una cosa semblant a altres trastorns mentals com l'anorèxia. Meg no aconseguia veure la seva bellesa natural i necessitava una infinitat de procediments estètics per millorar la seva distorsionada aparença. El peix es mossega la cua.