Un digital espanyolista ha entrevistat l'actriu catalana Melani Olivares. Perdó, "súper catalana y tal". Són les seves paraules exactes, que quedi clar. Durant la conversa amb l'esmentat mitjà, famós per acollir els morts vivents de Ciudadanos i per entrevistar a suposats assots del sobiranisme, s'ha posat el tema de la seva ideologia sobre la taula. Si és independentista, vaja. Com que és de Badalona i ha fet treballs a TV3, doncs apa, som-hi. Olivares s'ha llançat en planxa a la qüestió amb un èmfasi una mica inquietant, la veritat. Tanta que s'ha fet un embolic, no sabem quina és la proporció de fantasia i realitat. Tot plegat és surrealista.

L'entrevistador ha anat a la jugular, sense anestèsia, a full. “¿Fuiste en algún momento independentista?” Ai, quins nervis. Olivares respon, fent ganyotes, que sí. Un sí enorme, convençut. De fet ho reafirma: “¿Lo sentiste?” Resposta: “Sí”. Com si fos una crida divina, tu. Rebobinem, però: parla en passat. És a dir, en algun moment va deixar de ser-ho. Alguna cosa es va trencar. Clar, el Procés. Ha deixat tantes víctimes, tantes famílies trencades, tantes... oh, no, wait. Aquí no hi ha procés que valgui. Parin atenció al que diu l'actriu de 'Aída'.

Melanie Olivares GTRES
Melani Olivares / GTRES

Parla de l'independentisme com si fos sobrepès, alopècia o una calcomania que s'ha trobat en un phoskitos, i el despatxa amb el número 1 dels tòpics més gastats: "Se me fue cuando empecé a salir de Catalunya". Ahhhhhh! 'El independentismo se cura viajando', no ho havia dit ningú abans. Tampoc ho ha demostrat ningú, però oi que queda bé? Melani, filla, que hi ha espanyolistes recalcitrants que viatgen molt com Hermann Terstsch o Álvaro Marichalar, i el tuf de ranci no marxa ni fregant-lo amb salfumant. Bé. Continuem, perquè la cosa és de traca. Resulta que la confessió va més enllà: no ho sabíem pas, però la Melani va ser la Kevin Roldán del moviment indepe, el 'contigo empezó todo'. Quan va deixar d'aspirar a la nació catalana? "Cuando tenía 16 años". En té 50 ara, és a dir, fa 34 anys. El 1989. Ajá. "Empecé a viajar y empecé a ver y empecé a darme cuenta que me sentía súper catalana, como ahora, súper catalana y tal. Pero cuando me decían 'España', también había ahí algo de sangre". Rialles enllaunades, perfavort.

Melanie Olivares Objective
Melani Olivares / The Objective

Malgrat que s'ha alliberat del verí indepe, com Laura Escanes, Olivares assegura que "ojalá puedan hacer un referèndum, y se pueda decidir de una forma sensata los que viven ahí qué quieren hacer, por lo menos".  Al periodista que li fa les preguntes, clar, se li trenca alguna cosa interna. Les peces no encaixen. Antiindepe i pro-referèndum? Què és aquesta aberració demoníaca? No és tan infreqüent, però: Mercedes Milá opina més o menys el mateix. L'home la deixa anar: "Votarías que no, claro". Ah, doncs mira, no ho té gens clar. El diàleg és sensacionalment estrany: "Yo no vivo allí". Patapum pa'lante. L'entrevistador veu venir la fugida i li fa un bloqueig de futbol americà: “Si vivieras allí”. Olivares: “No lo sé. Porque de repente estaría allí". Ai, ai, ai. "De repente vería cuáles son los intereses que yo tendría en ese momento". Ai, criatura interessada. "Pero has dejado de ser indepe, ¿no?", li repregunta el pobre periodista. Atenció a la rematada: "Es que tengo tres hijos que comen de Madrid". Potser si li arriba una oferta millor, doncs… abraça una altra ideologia. La que sigui.

En definitiva: que el silenci està infravalorat. Això o que la Melani ens ha trolejat a tots. En aquest supòsit, a sus pies, señora.