La pandèmia del coronavirus està comportant una segona onada: la pandèmia del mal criteri polític per prohibir unes activitats i permetre'n d'altres. Els viatgers d'un avió poden amuntegar-se en un espai ínfim però els espectadors d'un cinema o teatre no poden gaudir de la feina d'actors i actrius catalans. Comencen a estar desesperats. Alguns han hagut d'acceptar feines molt allunyades de la seva. És el cas de la gran actriu Mercè Martínez, famosa per sèries de TV3 com Porca misèria o La Riera.
Aquest matí de dimarts, Martínez, amb 43 anys i mare soltera, s'ha llevat a les 4:53 de la matinada per entrar a treballar en una cadena de muntatge: "Matino perquè començo a treballar però no d'actriu". El missatge és agraït amb els que li donen feina i esperançat que serà temporal i podrà tornar a actuar.
És penós que la seva obra de teatre T'estimo si he begut dirigida per David Selvas hagi quedat suspesa mentre moltes altres activitats col·lectives es toleren. El desgreuge dol i el gremi està entre trist, desesperat, esperançat i molt irat. I amb raó en tot. Mercè Martínez és de les millors actrius del país i no hi ha ni sèries de TV en rodatge ni obres de teatre en preparació.
Per la foto del seu nou lloc de feina, amb mascareta i plaques posades en cadena, sembla que l'actriu ara posa microxips a una fàbrica de components electrònics. Una imatge que la consellera de Cultura hauria de mirar-se. Clar que hi ha molts problemes per la COVID però aquest és un que s'està postergant: la feina dels creadors artístics i el buit cultural dels espectadors. No tots tenen la sort de Martínez, que ara, si més no, té algun ingrés.