Un comentarista de futbol és una figura parodiada. Els teleespectadors els coneixen tots els tics, exageracions i vocabulari. Michael Robinson no és Puyal però fuig del tòpic. El seu castellà de guiri i el seu talent britànic el converteixen en un dels narradors més entretinguts del futbol televisat. Robinson pateix un càncer amb metàstasi que li van diagnosticar a la tardor i que li van dir "no té cura". Una sentència de mort que ara està tractant-se i li permet una metàfora futbolística. En una entrevista al diari El País es veu així: "Me siento como que pierdo 2-0 y falta media hora". Certa angoixa que resol amb optimisme: "Pero ahí tengo a Messi quitándose el chándal para salir. Lo gano seguro".
Antena 3
A Susanna Griso li va revelar que el primer tractament li costava uns 14 mil euros mensuals que no es podia permetre. Ara és en mans de la sanitat privada seguint un tractament. Explica l'ensurt de trobar-se un bony de la mida d'una llimona a l'aixella: "No me planteo morir de esta. Viajé del infierno al cielo en dos horas. Me salió un bulto en la axila que en pocos días se me puso como un limón. El segundo doctor me dio un 37% de posibilidades de cura total y la seguridad de que, al menos, si no desaparecía la enfermedad, conviviré con ella". Tres operacions després i sessions d'immunoteràpia permeten veure'l cada cap de setmana retransmetent partits a Movistar.
GTRES
Robin, com li diuen els amics, envia un optimisme que s'encomana a tantes famílies que conviuen amb un parent amb càncer: "Nunca me había planteado que me quisieran tanto. He llorado más de emoción por las reacciones de la gente que por la gravedad de la situación. No me he vuelto religioso. Esto me va a convertir en un buen tío antes de ser demasiado mayor. Creo que si fuera a morir, lo sabría". El camp aplaudeix d'empeus. El minut de silenci haurà d'esperar.