Quan Michael Robinson va fitxar per l'Osasuna de Pamplona es va pensar que 'Osasuna' era una ciutat. El jugador anglès va arribar a Espanya sabent només quatre paraules per anar per la vida: 'hola', 'adiós', 'gracias' i 'cerveza'. Ara, trenta anys després, en sap moltes més. Tantes que fins i tot s'ha quedat a viure al país des de fa ja una pila d'anys. Quan la seva carrera futbolística va acabar, es va dedicar a la comunicació. La seva ironia britànica, els seus coneixements, el domini del mitjà i un atreviment davant els micròfons poc característic dels jugadors de futbol han fet que porti molt de temps guanyant-se la vida com a presentador i comentarista esportiu.

GTRES

Tertulià de les retransmissions de Movistar+, el tràngol més complicat que va haver de comentar en directe va ser quan va decidir comunicar a l'opinió pública que està lluitant contra un càncer. Al programa de Carles Francino, Robinson es va obrir en canal en reconèixer el fatal diagnòstic contra el que fa front des de fa un temps: "El cáncer puede matarte una vez, pero no todos los días", ha assegurat en una entrevista pel diari ABC, on també ha revelat que des que ho va saber, ha plorat només dues vegades, una en veure plorar la seva dona i l'altra, en rebre nombroses mostres de suport i ànims.

Li pregunten què hagués estat de no haver-se dedicat al futbol. Polític, potser? Ni parlar-ne: "Hay personas que me dicen que debería haberme dedicado a la política, pero no me hubiese gustado. Están todo el rato discutiendo. No hay vocación de ser un sirviente del pueblo. Estamos en un mundo binario, no hay matices". En aquest punt la qüestió catalana pren protagonisme. Robinson lamenta que durant molt de temps no hi va haver massa diàleg des de Moncloa. I ho compara amb Cameron i Escòcia: "Cuando ofreció el referéndum me pareció un alarde de democracia porque el partido independentista escocés había ganado casi todos los escaños. Era un mandato tan abrumador que Cameron no podía ignorarlo. Pero este no es el caso de Cataluña". Per què, segons ell? " Es que ahora mismo ni la mitad de la gente vota a favor de eso. Hasta plantear un referéndum hay un trecho".

Movistar+

L'1 d'octubre Robinson estava al Regne Unit: "Ese día fue terrible para España. Me dolió mucho ver la BBC y ver lo que pasó, fue un desastre. Pero eso no me vale, me valen unas elecciones legislativas". Tot i això, el comentarista creu que mai hi hauria una majoria de vot independentista que faci actuar el govern espanyol. No li surten els números, ni li volen sortir: "Yo no me puedo ni imaginar emocionalmente, ni por un momento, una España sin Cataluña. Me gustaría una Cataluña que encontrase la situación en la que estar feliz dentro de España". El jugador fa una reflexió final sobre els motius que impel·leixen els independentistes a ser-ho: "¿Hasta qué punto están en contra de España o en favor de Cataluña? Muchas veces sabemos lo que no nos gusta, pero no siempre sabemos lo que nos gusta. Es muy fácil decir: «Joer, qué casposa es España». Pero le dices: «¿Tú quieres tener un país independiente?». «Bueno, no he dicho eso, eh»".