Un dia sense Michael Robinson és massa. La petjada de l'exfutbolista i comentarista esportiu és incontestable. La seva mort ens ha deixat orfes d'un sentit de l'humor únic i una agudesa intel·lectual de primera categoria. L'homenatge popular ho explica a la perfecció, així com el de periodistes d'altura. Un d'ells és John Carlin, compatriota d'en Michael, a qui dedica un article emocionant i carregat de detalls sucosos, descrivint el protagonista amb mestria.
Carlin dibuixa el perfil d'un guanyador, un treballador incansable i un home que posava bona cara als tràngols més desagradables de la vida. Poques, molt poques vegades, perdia el somriure. L'únic que feia sortir de polleguera l'anglès era la política, especialment tres temes: Les figures de Donald Trump i Boris Johnson, i com revela l'escriptor a La Vanguardia, el procés independentista. Ara bé, sense ser indepe, el que enervava Robinson era la repressió del govern de Mariano Rajoy contra Catalunya, expressada en una frase lapidària: "It's diabolical". No cal traductor per entendre-ho. "Le indignaba un montón la política del gobierno de Mariano Rajoy respecto al tema catalán. Varias veces me llamaba casi a la medianoche y me hablaba y hablaba –todos los que lo conocimos sabemos que le gustaba hablar de todo–, pero nunca con más rabia que cuando se impuso la famosa “prisión preventiva” a los líderes independentistas catalanes".
El desembre, en l'última conversa, el Michael Robinson em va parlar d la indignació que li produia la falta de sentit democràtic d no permetre un referèndum a CAT i, sobretot, veure presos polítics a Ñ. Com recull el seu amic J.Carling “It’s diabolical” https://t.co/e6zFm2HYrg
— Pilar Calvo (@pilarcalvo13) 28 de abril de 2020
El càncer ens ha arrabassat un home genuí, una veu necessària i una forma de veure la vida irrepetible. Descansi en pau.