Han passat 6 mesos des de la seva mort, però ningú diria que ha marxat. Les retransmissions futbolístiques en televisió ja no són el que eren sense la imatge i la veu de Michael Robinson, que perduren en la memòria. L'anglès va ser un gegant a la gespa, però res comparable al que va aconseguir davant dels micròfons. El càncer el va fer marxar massa d'hora, amb 61 anys, deixant familiars, amics, companys i espectadors orfes de la seva ironia, del seus coneixements i, especialment, del tarannà únic d'una gran persona. Per això el programa pòstum del seu 'Informe Robinson' és necessari, urgent i colpidor: 'Good, better, best': bo, millor, el millor. Gairebé 90 minuts d'intimitat en els seus moments més durs: les darreres imatges i paraules enregistrades en vida, un parell de mesos abans del desenllaç tràgic.
"Bueno, mejor, lo mejor. No descansaré hasta que mi bueno sea mejor y mi mejor sea el mejor de todos"
— Informe Robinson en Movistar+ (@InformeRobinson) October 19, 2020
'Michael Robinson: Good, better, best', el 29 de octubre a las 22:00h en @vamos. #InolvidableRobinson pic.twitter.com/lX2Xi9qBwR
"A mí me ha llovido la suerte. Tengo 61 años. Y son 61 años de estar amando, sintiéndome amado. Sonrisas de oreja a oreja, de risas total, no caben en la vida de 61 años, tanta felicidad y fortuna y buena suerte que tengo yo. Si de fortuna y suerte se tratara, es que tengo 130 años". Les primeres paraules de l'anglès, just després d'assistir al comiat familiar de l'exfutbolista, posen la pell de gallina. La repassada vital és exhaustiva, i l'emoció intensa. Els seus orígens i primeres passes futbolístiques, la gran fita de jugar a Wembley, l'arribada a Espanya i l'inici de la seva llegenda en el món audiovisual són analitzats amb escreix. En aquest punt, Robinson confessa el desencís que va suposar el tancament del seu mític 'El Día Después' el 2005: "Lo pasé muy mal, muy muy mal. Llegué a beber demasiado. Estaba hecho una mierda. Fui a ver a un psicólogo. Prefiero no recordar aquello". Després, però, vindria una nova etapa d'èxit, amb l'Informe Robinson, signant capítols memorables.
Un dels moments més durs del programa tenen a un català com a coprotagonista: Carles Francinco. El de la Cadena Ser no podia contenir les llàgrimes en recordar aquell dilluns del desembre de 2018 en el que Robinson, que participava en el seu magazín 'La Ventana', va entrar al seu despatx i li va explicar el que li passava. "Entró, cerró la puerta y sin ningún drama especial me dijo: "vengo a contarte una cosa. Tengo un càncer. Me han dicho que no tiene cura, pero he conocido a un médico, una segunda opinión". Era su día de intervención, un lunes. Digo: "¿y qué hacemos? ¿Lo quieres contar?" La cara de los compañeros y compañeras que estaban al otro lado del cristal...me miraban a mí como preguntándome algo y no tenía ni puta idea: "mi amigo, nuestro amigo Michael Robinson, tiene cáncer". Brutal.
Nuestro compañero @michaelrobinson acaba de compartir con los oyentes @LaVentana que tiene cáncer, un melanoma
— Cadena SER (@La_SER) December 17, 2018
Toda nuestra fuerza, Michael pic.twitter.com/mMgx5o1kN1
Robinson també s'emociona en recordar aquell moment: "Explicarlo es una de las mejores cosas que he hecho. Después de 'La Ventana' de aquel día, recibí un montón de mensajes que no se cuántas veces me han hecho llorar. Me siento tan bien tratado. Era oxígeno para mí". S'ha de ser de pedra per no emocionar-se. Almenys, s'ha anat amb la certesa de que ha aconseguit el seu objectiu en aquesta vida: "No descansaré hasta que mi bueno sea mejor y mi mejor sea el mejor de todos"