Els catalans (o bascos, o gallecs, o asturians, o...) estem tan acostumats a patir atropellaments lingüístics per part dels "germans" espanyols que celebrem com a victòries èpiques fets que, ben pensat, mai no haurien d'arribar a aquesta categoria. Però la realitat és la que és, i la insistència dels monolingües altera les nostres percepcions. Dit d'una altra manera: un Estat que té un tresor a les seves mans d'enorme riquesa cultural i idiomàtica, s'estima més practicar el menyspreu o la ridiculització permanent perquè no parlem 'en cristiano'. Que ningú ho oblidi quan parlin i acusin a la resta de supremacisme, i tal. 

Afortunadament, no tot és foscor, odi, aversió i intoxicació sobre el català i d'altres llengües. Hi ha un munt, sí, un munt de persones que sent de fora de Catalunya el parlen, l'estudien i l'estimen. Gent normal, sense prejudicis, amb interès i ganes, i el que és més important: amb inquietuds i respecte. Veient com està el panorama són una raresa en vies d'extinció, i potser per això quan sorgeix l'oportunitat aplaudim fins a sagnar les seves actituds. I un dels que últimament s'està duent ovacions és un entrenador de futbol. Un madrileny, per a més senyes, i que seu a la banqueta del Girona F.C.: parlem de Míchel Sánchez. 

Míchel Sánchez, entrenador del Girona EFE

Míchel Sánchez, entrenador del Girona F.C. / EFE

L'exjugador del Rayo Vallecano és una mena d'heroi ciutadà per a tots aquells que pateixen pel present i el futur de la llengua catalana. Una distinció que es va guanyar per mèrits propis durant una roda de premsa, quan va aturar les preguntes d'un periodista de la ciutat que li parlava, és clar, en català. Ho va fer perquè no entenia una expressió, però en comptes de fer-ho amb mala cara o desdeny, en Míchel ho feia perquè està aprenent l'idioma i volia ampliar cada dia els seus coneixements. Porta dos mesos a casa nostra però té més actitud que molts que porten dècades, fins i tot locals amb al·lèrgia lingüística. Una conducta molt elogiada i que va explicar sense drames, problemes ni manies dies després durant un altre encontre amb la premsa: "Quiero conocer toda la cultura y tradición de aquí​. Me he sentido súper bien tratado y querido. Joder, a mí me han enseñado esto: que tengo que ser una persona que sepa adaptarse y empatizar con la cultura y el sitio que, encima, me están dando trabajo". 

Doncs bé, aquest diumenge plujós i lleig de novembre el madrileny ha obrat el miracle: ha fet que torni a sortir el sol. En una entrevista a l'emissora RAC1 ha tornat a oferir una lliçó encomiable i imprescindible. També d'enorme humilitat, fet que encara engrandeix més la seva figura. "Me siento cortado y no quiero ese protagonismo, os lo juro. Lo agradezco muchísimo, pero no es nada extraordinario. No es nada importante. Es lógica pura". La intervenció és per emmarcar, quan diu que "lo haríamos todos. Si fuésemos a Inglaterra intentaríamos aprender inglés lo más rápido posible para poder comunicarme en un sitio que a mí me hace feliz. Y para ser más feliz, cuanto más esté con la gente, mejor.Y para estar con la gente tengo que tener un diálogo con ellos. Si no, es jodido". 

Míchel Sánchez, entrenador madrileño del Girona FC @gironafc

Míchel Sánchez, entrenador madrileny del Girona F.C. / @gironafc

En Míchel podria fer com tants d'altres: tenir aquests diàlegs en castellà i rebutjar que li parlessin en una llengua que no és la seva. Però ell no és així. Entrenarà a Segona (esperem que per poc temps), però ja ha demostrat que la seva classe és mundial.