Ara sí! Finalment, el Girona, després de patir dues doloroses derrotes en sengles finals per pujar a Primera els darrers anys, finalment el club gironí ha aconseguit el tan somiat ascens a la màxima categoria. Festa grossa a Girona la d'aquest diumenge, perquè primer a mitja tarda, el bàsquet Girona va pujar a la Lliga ACB després de guanyar a Fontajau l'Estudiantes en el partit definitiu. I després, poc després de les onze de la nit, quan l'àrbitre va fer el xiulet final, l'emoció i l'eufòria es van desfermar. El Girona puja a Primera després de superar el Tenerife a l'Heliodoro Rodríguez per 1 a 3, gràcies als gols d'Stuani, que ha engrandit la seva llegenda amb el primer, un gol amb sort de Baena que va tocar en un defensa i va desviar la trajectòria i un tercer i definitiu del jugador del planter Arnau Martínez.

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

A post shared by Girona FC (@gironafc)

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

A post shared by Girona FC (@gironafc)

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

A post shared by Girona FC (@gironafc)

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

A post shared by Girona FC (@gironafc)

Aquest 19 de juny de 2022 ja ha entrat en lletres d'or a la història de l'esport gironí. I pel que fa al futbol, a banda de donar l'enhorabona i el mèrit a tots els jugadors, cal esmentar un nom amb lletres majúscules. Algú que té una importància cabdal en l'èxit de l'equip. Un home que anteriorment ja havia pujat a Primera amb dos equips diferents, l'Osca i el Rayo. I que des que va arribar a Girona, ha quedat enamorat del club, de la ciutat, de la terra i de la llengua. I nosaltres d'ell. Miguel Ángel Sánchez Muñoz, conegut en el món del futbol com a Míchel o el niño de Vallecas, ha tingut clar des de la seva arribada que la millor manera d'arribar a Catalunya, integrar-se i treballar incloïa aprendre la llengua pròpia del país. En la roda de premsa prèvia a un partit contra el Fuenlabrada, només dos mesos després de viure a Catalunya, va regalar 70 segons màgics:

"Va a llevar su tiempo" poder aprendre català, deia. Però amb ganes i voluntat, s'aconsegueix tot. Ara, entén perfectament quan els periodistes li pregunten en català, i ell mateix respon en la nostra llengua en moltes ocasions, demostrant com s'estima la llengua catalana. En una entrevista abans d'acabar l'any passat, va dir: "lo haríamos todos. Si fuésemos a Inglaterra intentaríamos aprender inglés lo más rápido posible para poder comunicarme en un sitio que a mí me hace feliz. Y para ser más feliz, cuanto más esté con la gente, mejor. Y para estar con la gente tengo que tener un diálogo con ellos. Si no, es jodido". Seny, sentit comú i empatia amb una terra, uns veïns i una llengua. I aquest diumenge, enmig de la festa per l'ascens, ha tornat a commoure els gironins. L'entrevistava un reporter de Movistar+. Com se sentia i per a qui anava aquest ascens, després de dues finals perdudes. Míchel el dedica als aficionats gironins, però enlloc de dir aquella dita castellana de a la tercera va la vencida, fa servir el català i la llegenda catalana, dient-li al periodista que, com diuen a Girona, "Girona, tres vegades immortal", fent referència a la llegenda que Girona és tres vegades immortal perquè entre el 1808 i el 1809 va sobreviure a tres setges atroços, on els gironins mai es van rendir.

Míchel, emocionant. I tot un senyor. Parla català i a més, sap fer una cosa sovint més difícil que saber perdre... saber guanyar. Felicita l'entrenador rival i commou dient que "el que sabe perder, ganará siempre". Geni absolut:

L'enhorabona al Girona. Per l'ascens. Però també, per tenir un entrenador com Míchel. Un exemple en tot.