Es diu Miguel Ángel Sánchez Muñoz. Als 46 anys el conegut en el món del futbol com a Míchel o el niño de Vallecas, és, des d'aquesta temporada, l'entrenador del Girona. I a banda del seu enorme talent a les banquetes, en pocs mesos ha demostrat que és una persona íntegra i respectuosa amb qui l'envolta i amb el que l'envolta.
La seva tasca dirigint el conjunt gironí és destacable. L'equip, després d'un inici titubejant, està situat en posicions de play-off d'ascens a Primera. Tant de bo pugui assolir el seu objectiu i tornem a veure el Girona a la màxima categoria.
Però des que va arribar, l'entrenador madrileny ha donat una lliçó rera una altra, especialment, en qüestions d'integrar-se allà on vas a viure, en aquest cas, a Catalunya. Míchel té clar com arribar a Catalunya a treballar inclou aprendre la llengua pròpia del país.
Als dos mesos de ser a Girona, en una roda de premsa, va sorprendre els periodistes: "Quiero conocer toda la cultura y tradición de aquí. Me he sentido súper bien tratado y querido. Joder, a mí me han enseñado esto: que tengo que ser una persona que sepa adaptarse y empatizar con la cultura y el sitio que, encima, me están dando trabajo. O sea que soy un agradecido y quiero estar aquí mucho tiempo para poder parlar català contigo. Va a llevar su tiempo. Ayer estuve en la Feria empapándome de la cultura de aquí. Me gusta estar con mi ciudad".
Després d'allò, en moltes ocasions, especialment a les rodes de premsa, l'extècnic del Huesca o el Rayo ha escoltat les preguntes en català dels companys de la premsa i s'ha llençat a respondre en català. Al principi li costava més, però mica en mica va demostrant els seus avenços.
A més, ha demostrat sempre una enorme humilitat, fet que encara engrandeix més la seva figura. "No es nada extraordinario. No es nada importante. Es lógica pura", deia a RAC1. "Lo haríamos todos. Si fuésemos a Inglaterra intentaríamos aprender inglés lo más rápido posible para poder comunicarme en un sitio que a mí me hace feliz. Y para ser más feliz, cuanto más esté con la gente, mejor.Y para estar con la gente tengo que tener un diálogo con ellos. Si no, es jodido". Chapeau.
Però tots sabem que no tothom ho faria. Només cal veure a Espanya com convulsionen i treuen bilis per la boca Arrimadas i tants altres quan senten parlar en català a Catalunya.
Però a ell li llepen un peu els intolerants i catalanòfobs. La millor medicina? Seguir fent el que fa, parlar català, i defensar-ho aquí i a una ràdio estatal com la Cadena SER. A les portes d'un Girona-Rayo de la Copa del Rei, el programa SER Deportivos, amb Francisco José Delgado, l'ha entrevistat.
Preguntat per si va deixant-se anar en parlar català, respon satisfet: "Si, si, ya suelto alguna cosita. Es necesario. Es parte de mi educación. Así me han enseñado mis padres en el barrio, en Vallecas. Es un barrio que atrae a mucha gente obrera y que se siente en casa desde el primer momento. Me parece que la mejor forma de integrarme en mi entorno es poder hablar catalán y el que lo quiera entender bien y el que no... me parece de mente corta".
Clar i català. En aquest cas, clar i castellà. Bravo per ell. No es podia resumir d'una manera millor que amb aquestes dues paraules.