La segona part de l'entrevista de Jordi Évole a Miguel Bosé no va decebre els espectadors. Després d'un primer acte de caire més personal, arribava el torn de la gran polèmica que envolta al cantant: la seva postura negacionista i conspiranòica sobre la pandèmia del coronavirus. S'entén que Évole dediqués tot un programa al tema: resumir tanta bestiesa en un fragment de 3-4 minuts és missió impossible. Tan impossible com empatitzar amb Bosé. És la clara definició d'un il·luminat, en el pitjor sentit de la paraula, és clar. Malgrat que seria més adient dir-li 'cuñao'. Famós, ric i el que vulguis, però 'cuñao-cuñao'. Un home que se sent posseïdor de la veritat absoluta, descoberta a través de llegir blogs i pàgines d'Internet, capaç de dir una bajanada i la contrària segons bufi el vent, i, especialment, un covard amb ínfules que es posa molt gallet deixant anar la seva xerrameca, però al que tremolen les cames quan li ofereixes confrontar el seu discurs amb el d'algú realment preparat. Ho té tot, en Bosé. Menys veu i seny, de la resta va sobrat. Com sempre.
Miguel Bosé pandèmia / La Sexta
Jordi Évole / La Sexta
El millor exemple per entendre qui és aquest Bosé és un fragment ple de gestos, ganyotes i barbaritats, tractant de quedar per sobre de l'entrevistador. Évole, que l'estima, intentava que es tapés una mica, però res més lluny de la realitat. De fet, fa temps que en Miguel viu dos o tres planetes més enllà del món real. "¿Qué respeto tengo que tener yo a esta mierda y a estos mierdas?", cridava, mentre reia dels milions de morts per coronavirus, a la que no considera ni tan sols una epidèmia. Tampoc creu en les vacunes, és clar, tot i haver-les defensat en el passat a la lluita contra la SIDA, de la que ha estat sempre un cèlebre activista. Ara bé, per rebutjar l'existència de la covid, actua de forma molt hipòcrita: en Jordi el va tornar a desemmascarar relatant els protocols de seguretat que va exigir l'equip de l'artista per fer l'entrevista. O la seva ridícula explicació de per què no va anar a les manifestacions negacionistes després d'encoratjar-les i d'assegurar la seva presència. Un trampós, vaja. A casa, l'audiència al·lucinava amb el xou, i molts, milers, pensaven el mateix: aquest home ha embogit. I fa pena. Molta pena. Per exemple, a Jordi Basté, que seguia l'espai amb interès i vergonya aliena. El de RAC1 i TV3, esgarrifat: "Està com un llum de carburo. M’espero al moment que Bosé es posarà l'embut al cap. Fora conyes: quanta pena em fa amb el talent musical que ha tingut".
Tuits de Jordi Basté sobre Miguel Bosé
Jordi Basté / Sergi Alcàzar
Miguel Bosé fent el xou / La Sexta
Potser el problema és aquest: pensar que un un setciències de tot a cent ha de ser referent social per tenir talent musical. Escopir pinyols d'oliva també pot ser un art, però no per això prenem Teo García Egea, president del PP, com a un intel·lectual al que fer cas, oi? Doncs això. 'Papito', a dormir, va.