El flamenco té una estrella catalana indiscutible. Va néixer a Barcelona fa 48 anys, però es va criar al barri de Bufalà a Badalona. Allà es va forjar la figura artística de Miguel Poveda amb un resultat incontestable. Ara bé, també es va anar formant la seva personalitat fora dels escenaris. Una vida, la seva, de la qual ha desgranat diversos episodis en una entrevista amb la periodista Luz Sánchez Mellado a El País. La conversa és sucosa i deixa titulars potents. Per exemple pel que explica sobre la seva homosexualitat, o mullant-se sobre la gestació subrogada. Poveda ho defensa, és clar, ja que el seu fil Ángel va arribar d'aquesta manera. El seu relat crida l'atenció, sobretot per les preguntes de la Luz, que té mili i traça. Una d'aquestes preguntes toca un altre tema polèmic: el català.
En Miguel no és catalanoparlant, malgrat que últimament hagi assegurat que ara se sent enamorat d'una llengua que mai no ha sentit seva. Ho explica ell mateix al diari, però ja n'havia deixat constància en d'altres ocasions. De fet va rebre crítiques per dir que "el Estado ha sido agresivo con Catalunya". Però, vaja, que és un bon amic d'Albert Rivera, i això vulguis que no, marca. Segur que no ets el més sensible amb el tema català del món, o millor dit, la teva sensibilitat només existeix en un sentit. Sigui com sigui, l'artista sembla haver innovat amb la presentació del seu últim disc, Diverso: una cançó en català. Diuen que és el fruit del seu nou amor per la llengua. Bé, no del tot, perquè recordem un altre disc sencer en català de 2005, Desglaç. Això se'ls ha escapat.
Albert Rivera i Miguel Poveda / Instagram
Tornem a les preguntes de Sánchez Mellado, que són crucials per arribar a entendre totalment la posició d'en Miguel en aquest conflicte. Sí, conflicte. Especialment ara que hi ha sentències i campanyes per carregar-se l'ensenyament en català, la immersió i l'escola tal com la percep la immensa majoria del país. Els jutges canviant un model d'èxit, de cohesió i de convivència constantment vilipendiat amb mentides. En fi, que passaríem una bona estona parlant d'això, i no cal. Ara bé, segur que a Poveda no li van prohibir anar a pixar a l'escola per no parlar-lo, malgrat que el sentís com un element imposat i pel qual no tenia cap interès. Per això va deixar d'anar a escola i va fracassar com a estudiant. "¿Por qué le costaba ir a la escuela? Bueno, algunos me llamaban “moñas”, porque era un poco amanerado y jugaba con las niñas. Pero yo también me porté mal. ¿Por eso cree que perdió el tiempo en el colegio? No, lo perdí porque no estaba centrado. Era buen estudiante, pero era vago. A partir de los 10 años empecé a suspender todo y dejé de prestar atención. Le perdí el respeto. Nos ocurrió a muchos. Pasamos de dar una asignatura en catalán a darlo todo en catalán, menos una clase de castellano. No quiero echarle la culpa a eso, pero dejé de tener interés en las clases". Per sort, "luego me arrepentí".
"Me enamoré del catalán cuando dejaron de imponérmelo". Charla con @MiguelPoveda sin pelos en la lengua. https://t.co/tJIWTFGWp4 a través de @el_pais
— Luz Sánchez-Mellado 🇪🇦🏳️🌈 (@luzsmellado) January 9, 2022
Producte d'aquest penediment, el que dèiem: ara fins i tot torna a cantar una cançó en la llengua imposada: "¿Le ha perdido el rechazo que le cogió en la escuela?", pregunta la periodista. Poveda s'esplaia: "Me he enamorado del catalán cuando me he sentido libre. No es que lo rechazara. Lo hablaba y lo entendía, pero las cosas que se hacen por imposición tienen mucha menos carga de amor. Cuando llegas a ellas desde tu libertad y tu curiosidad, surge el flechazo". És una forma de veure les coses que sona fantàstica i molt romàntica. Però residual i irreal. I el que ell diu d'imposició és supervivència d'una llengua oprimida, com tantes d'altres. En tot cas, oi que no endevinen qui ha trigat deu segons a repiular aquestes paraules? Doncs Toni Cantó, director de l'atabaladíssima Oficina del Español. La seva feina és llegir diaris i compartir-los a xarxes. 75.000 euros l'any, tu. Públics, és clar. Precisament és al compte del polític espanyolista d'algun partit que ja no recordem on veiem que la xarxa bull. "Hasta aquí", diuen.
Toni Cantó / EFE
Respostes de la xarxa a Toni Cantó per les paraules de Miguel Poveda / Twitter
Cadascú és lliure d'opinar sobre la seva experiència, faltaria més. Ara bé, aquestes receptes màgiques semblen una mena d'estat oníric que, quan despertes a la realitat, pum!. S'estavellen. El català i la seva escola són la primera defensa contra l'extinció d'una cultura i d'una nació. A Espanya no li passarà mai això, segur que no.