Per tercer any consecutiu, i ja van dotze artistes, un català representarà a l’Estat espanyol a Eurovisió. Enguany, en un moment convuls entre Catalunya i Espanya, en Miki de Terrassa haurà d’onejar la bandera de la concòrdia a Tel Aviv amb la seva gresca La venda, una rumba catalana i ska en castellà del compositor de Montcada i Reixac Adrià Salas, integrant del grup La Pegatina. A hores d’ara, és possible que el nostre representant comenci a ser conscient de la magnitud que suposa abanderar el seu país en un esdeveniment seguit per 200 milions d’espectadors de tot el món. Tanmateix, aquestes línies li poden servir de manual, ja que el jove cantant vol participar en tot moment en la presa de decisions de cadascuna de les fases de definició de la seva candidatura.

En aquest sentit, només cal que se segueixi fil per randa 10 passos imprescindibles perquè Catalunya i Espanya triomfin a Eurovisió d’una vegada per totes, quan ara es compleixen 50 anys que el règim franquista va guanyar per últim cop el concurs europeu amb la barcelonina Salomé i Vivo cantando, l’any 1969, en un quàdruple empat amb les democràcies de França, Holanda i el Regne Unit.

1. Carregar-se de raons

Tenim una cançó per fer ballar tot Europa, però La venda és molt més que música de revetlla. El tema és un cant al creixement personal. Salas, el compositor de la lletra, explica a El Nacional la idea o motiu principal de la seva creació: “La cançó que he compost ens ha d’ajudar a deslligar-nos dels prejudicis socials que hem assolit i fer caure la bena dels ulls per a reconèixer-nos com a lliures”.

2. Posar-hi fil a l’agulla

“Millorarem la cançó perquè encara moli més”, confirma en Miki en la seva salutació pels lectors d’El Nacional. Salas també avança que La venda podria recuperar els canvis de veu originals i incloure una nova instrumentació. No obstant això, a banda de l’arranjament, resulta primordial construir la candidatura a partir d’una estratègia de màrqueting guanyadora.

3. Entregar-ho a temps

La primera data que cal assenyalar en l’agenda d’en Miki és el dilluns 11 de març. Aquest dia, les 42 emissores que participaran a Eurovisió es reuniran a Israel amb la televisió amfitriona i la Unió Europea de Radiodifusió ­–els organitzadors. TVE haurà de lliurar-los el primer dossier de la candidatura i la versió final de la cançó, que hauran de rebre el vistiplau dels responsables del festival.

4. Aixecar el vol

Una vegada s’accepti el projecte, cal desenvolupar la part artística, és a dir, la posada en escena, la realització, la il·luminació i el vestuari de la candidatura, i això sempre ha sigut el cavall de batalla de TVE a Eurovisió. Periòdicament, els organitzadors demanaran a l’emissora que presenti els seus avenços a partir de la proposta inicial d’en Miki: Ell i la seva banda amb una xaranga sortint del públic.

5. Fer petar la xerrada

Arribar a tots els punts de la geografia del país és clau. En Miki ha de passejar-se pel territori i aconseguir que el públic en general, no només els aficionats, reconeguin (en tots els sentits de la paraula) la seva candidatura a Eurovisió. Cal dedicar prou esforç en transmetre el missatge de la cançó des dels mitjans de comunicació i fer-se escoltar en les radiofórmules.

6. Passar-ho bé

Darrerament, a Europa s’han fet molt populars les preparties, concerts dedicats a Eurovisió que se celebren a Tel Aviv, Londres, Amsterdam i Madrid. L’objectiu és promocionar les candidatures dels artistes fora de les seves fronteres per arreplegar vots, forjar amistats amb la resta de companys i establir contactes per a futures col·laboracions. Cal que en Miki hi participi, com més promoció, millor.

7. Acabar els deures

En les reunions regulars, els responsables del festival explicaran, amb tota mena de detalls, les mides de l’escenari del concurs a TVE perquè en Miki pugui assajar aquí la que serà la seva actuació. Per altra banda, ja fa uns anys que Eurovisió suscita un gran interès en les cases d’apostes, tot i que el fet d’estar en una millor o pitjor classificació en les travesses no és sinònim de cap resultat.

8. Tocar de peus a terra

A Israel, en Miki no ha de perdre el focus de vista. Trepitjar l’escenari per primera vegada l’ajudarà a agafar confiança, però que no l’ensarronin. És aquí on habitualment TVE s’equivoca. Els deures s’han de dur fets de casa i els organitzadors solament acceptaran introduir petits canvis durant els quatre assajos que hi haurà d’entre uns 20 i 40 minuts per a fer més atractiva la candidatura.

9. Aprofitar el moment

La setmana eurovisiva és decisiva. L’agenda de l’artista és plena de gom a gom amb assajos, una catifa vermella i la recepció amb les autoritats locals, rodes de premsa amb quasi 2.000 periodistes d’arreu del món i actuacions en els espais relacionats del festival, com la fira dedicada al certamen o la discoteca oficial. Cal que en Miki no perdi la veu abans d’hora, perquè encara queda el més important.

10. Donar-ho tot

Eurovisió són molts mesos de feina, però els tres minuts en directe poden canviar-ho tot. És el moment de glòria de l’artista i, això, pot provocar cert vertigen. Malgrat les expectatives, si el 18 de maig el resultat és “una merda”, com diria l’Amaia i l’Alfred, representants del 2018, no passa res. El més important és que en Miki gaudeixi i que, per una nit, faci que a Europa li caigui la bena.