Diuen que qui sembra, recull, i sinó que li preguntin al terrassenc Miki Núñez, que no ha parat ni un segon des d’Operación Triunfo i Eurovisió i porta dos anys petant-ho fort. Aprofitant la sortida del seu segon disc, Iceberg, hem parlat amb el cantant més popular del panorama musical català sobre el seu camí a l’èxit, la seva nova vessant pop rock, el festival de la cançó, la pandèmia, les causes solidàries i d’un possible mediador en el conflicte entre Catalunya i Espanya.

Vas començar en la música amb els Dalton Bang. Quin lloc ocupen ara en la teva carrera?

Els Dalton Bang juguen un paper molt important en la meva vida. Són els meus millors amics i és la meva banda amb la qual giro.

Després de dos anys, com recordes el teu pas per Operación Triunfo?

Meravellós, de les èpoques més felices. Gràcies al programa estic on estic.

Hi ha companys de la teva edició que no els ha anat bé. Quin és el teu secret per a triomfar?

No hi ha cap secret. És tenir sort, treballar molt, aconseguir una exposició gran i comptar amb un equip al darrere que et “vengui” molt bé, a més de fer música que agradi a la gent!

Què se sent amb dos discs d’or per Amuza, un parell de premis Enderrock sota el braç i una primera nominació als 40 Music Awards com a artista revelació?

És molt fort. Em sembla increïble haver aconseguit dos discs d’or, em fa una il·lusió enorme haver passat de ser espectador a guanyar els premis Enderrock i aquesta nominació també és genial.

Quina col·lecció, no?

Al cap i a la fi, les xifres només són xifres. El més important és que sigui feliç amb el que faig, tot i que és cert que un reconeixement per la feina ben feta sempre agrada, no?

Estàs vivint l’èxit de cop. Com ho gestiones tot plegat?

Tinc una família meravellosa, uns amics fantàstics i un psicòleg que m’ajuda a controlar-me, a mantenir els peus a terra i a lidiar amb l’ansietat.

Fa uns dies que vas publicar Viento y vida amb Despistaos. Com sorgeix aquesta col·laboració amb el grup pop rock de Física o Química?

Com que la cançó és súper dosmilera, vam pensar en grups mítics del pop rock espanyol dels 2000. Tots vam coincidir en Despistaos.

Miki Núñez i Despistaos amb “Viento y vida”

Què fa que vulguis recuperar la música dels 2000?

Perquè és el que em surt, i no aniré en contra del que sento. Durant aquesta època de la meva vida estic molt dosmilero.

Me vale també és pop rock, a diferència dels teus anteriors treballs més ska. Creus que estàs evolucionant musicalment parlant cap a un altre estil?

Amuza és més ska fusió, i a Iceberg hem fet més pop rock, tot i que també té molta cançó festiva. Quan componc però, no em paro a pensar en un estil de música en concret, encara que és possible que estigui evolucionant, potser per a estar més a l’ordre del dia.

Llavors, què podem trobar a Iceberg?

Iceberg és súper madur. Òbviament, si llanço un tercer disc diré que ho és més que el segon, però l’important és anar avançant. En aquest, hi podem trobar rumba, ska fusió, pop rock i pop total.

Quin paper han jugat Arnau Griso, Adrià Salas i Nil Moliner en el nou àlbum?

Els tres m’han ajudat a entendre el món de la música. M’han fet de pares a l’hora de compondre i emocionar. Els hi dec molt.

A part de Despistaos, hi ha alguna col·laboració més en el nou disc?

Amb Lildami a Arbre. Més endavant, farem reversions de les cançons amb altres artistes.

Hi ha un tema sobre Eurovisió 2019. La processó anava per dins?

No m’ho esperava parla de com em sentia en aquella època, arran d’estar vivint un boom tan gran com Eurovisió. Clar que la processó anava per dins. Has de treballar i mostrar la cara bonica.

Per contracte, en la competició us demanen una actitud apolítica. Hauries preferit actuar en un altre país que no fos Israel?

Si hagués pogut escollir, no hi hauria anat perquè estic en contra de les polítiques d’aquest país. Allà, tothom em va tractar molt bé, però ja sabem que la gent i els polítics, de vegades, no lliguen.

L’actuació que es va fer dalt de l’escenari era el que preveieu tu i l’Adrià Salas en el projecte inicial?

La veritat és que no teníem res en ment. Ens va semblar bé la posada en escena.

Miki Núñez a Eurovisió 2019 amb “La venda”

Tornaries al certamen, aquest cop, representant Catalunya?

Si Catalunya algun dia es presentés a Eurovisió, em faria molta il·lusió anar-hi.

Quin artista català creus que ho petaria en el festival?

La Rosalia.

Quin consell donaries a Blas Cantó en la seva aventura eurovisiva?

Calma, seny i rauxa. Eurovisió és molt gran i s’ha de portar dividint els problemes en petits trossets i anant-los solucionant a poc a poc. Si no, se’t tira a sobre. Que ho gaudeixi i no es preocupi gaire.

T’estrenes com a presentador de Cover, el nou concurs de TV3. Com portes aquesta faceta?

M’encanta! La veritat és que em fa molt feliç. També és una afició. Fer d’aquesta la teva feina és molt divertit. Crec que sóc un bon comunicador.

Vas participar en La Marató per les malalties minoritàries i has col·laborat en la campanya #JoEmCorono. Creus que la societat catalana està compromesa en les causes solidàries?

La Marató és l’esdeveniment de l’any de Catalunya. Està demostrat que som un poble empàtic i molt conscient del que ens envolta.

Com va acabar convertint-se Escriurem en un dels himnes contra el coronavirus?

Crec que té la capacitat d’empatitzar amb el moment que estàs vivint. Hi ha molta gent que m’ha dit que la cançó parla de qüestions diferents. Això és la màgia de la música, que cadascú se l’enduu al seu terreny. L’únic que vull és que la meva música faci sentir coses.

Miki Núñez amb “Escriurem”

Quina lliçó creus que hem d’extreure de la pandèmia?

Som una merda en aquest món. Ens creiem els reis per ser éssers humans, contaminem el planeta i fem el que volem, però arriba un virus, i ens rebenta per dins.

És un bon resum.

A part d’això, també he après a valorar les petites coses. És com que ara ens adonem del que abans ens feia feliços.

Amb tanta feina, has pensat a reprendre els teus estudis de Magisteri?

Sí, quan tingui més de dues hores seguides lliures al dia...

Com és el dia a dia d’en Miki Núñez en aquesta nova normalitat?

Al matí, intento fer esport, ajudo a casa i responc entrevistes. A la tarda, componc.

Les mesures contra la Covid-19 han obligat a tancar el sector cultural. Creus que la cultura és segura?

No és que ho cregui, és que ho és. Ho hem demostrat. És un bé essencial.

Tenies una cinquantena de concerts aquest estiu. Com has viscut el procés d’adaptació de la gira a l’actual situació?

Ha sigut bastant dur. Anàvem a tocar a tots els indrets de l’Estat, però no ha pogut ser. Ens adaptem, però no ens resignem.

Et mulles molt políticament a les xarxes socials. A qui proposaries de mediador per apropar les posicions entre la Generalitat i la Moncloa?

Algú jove, si us plau. No diré un nom, però ha de ser una persona que estigui a peu de carrer, que sàpiga de què va això.

Penso que tots desitgem que s’acabi el 2020. Quins plans tens pel nou any?

Intentar fer tot el que no he pogut fer enguany. I, sobretot, ser feliç.