El tsunami Torra té una cosa bona: desemmascara opinadors, tuitaires i polítics de tot pelatge. Queda retratat qui trobi proporcional expulsar la primera autoritat de Catalunya per penjar una pancarta. Molts famosos prefereixen no mullar-se per temor a perdre seguidors, contractes o feines. No és el cas del sempre conscienciat i valent Miki Núñez. El triunfito català no va ni guanyar la seva edició del concurs de TVE. No va quedar ni entre els tres primers. Espanya no el vol. Ara menys, amb un tuit genial a favor de Quim Torra i contra la sentència del Suprem:
La sentència contra un president en exercici fent-lo fora del càrrec no té precedents en l'Europa contemporània i mou, com a mínim, a fer un tuit. Callar no és bona opció. Miki Núñez ho ha fet, amb una metàfora, comparant la presidència del seu país amb la d'una escala de veïns. El símil és molt bo per entenedor: "Si el vocal de mi escalera ha colgado un cartelito en el portal que no me gusta, ¿se le echa del edificio?". I l'escriu en castellà. No adreçat a indepes o només a catalanoparlants sinó a tota Espanya. Que l'entenguin bé. I l''han entès:
A Miki se la tenen jurada sectors ultres des que va representar (no a Espanya sinó a TVE) a Eurovisió després d'anar a manis de la Diada amb l'estelada al coll. Com Beth Rodergas. Bons cantants i catalans, què hi farem. Aquest 17 d'octubre Miki actua a Cornellà. Les entrades s'exhauriran. La venda ya cayó, i ha deixat en evidencia els fatxes.