El Barcelona Open Banc Sabadell 2022 ha arrencat amb força. A nivell esportiu, damunt la terra batuda de les pistes, i a nivell celebrities i VIPS que omplen les grades i el Village. Si aquest dimarts hi havia la presència de cracks del Barça com Pedri González o Ferran Torres, acompanyat de la seva nòvia, la filla de Luis Enrique i genet Sira Martínez, avui també hi ha hagut moltíssima presència culer al costat de les pistes i veient la jornada tennística del torneig. Una jornada on, per cert, ha jugat i guanyat Pablo Carreño o el noi en el qual estan posades totes les mirades en absència de Rafa Nadal, el murcià Carlos Alcaraz que ha guanyat amb algun ensurt (ha perdut sis jocs seguits al segon set) el coreà Kwon.
Abans de veure el debut de la nova promesa del tennis espanyol, s'ha vist pel Village algunes jugadores del Barça femení de futbol, que abans de jugar les semifinals de la Champions divendres al Camp Nou contra el Wolfsburg, han anat a relaxar-se una miqueta al Reial Club de Tennis Barcelona. Jugadores com Mapi León o Patri Guijarro no s'han perdut cap punt d'Alcaraz. Tampoc un Joan Laporta acompanyat d'Enric Masip, que ha dit davant dels micròfons dels companys que "Nos quedan 7 finales y lucharemos para intentar ganar el campeonato, lucharemos hasta el final. En el fútbol todo puede pasar". També s'ha referit a l'affaire Piqué i els àudios amb Rubiales i la Supercopa, defensant-lo obertament: "No conozco el tema de Piqué. Gerard es una referencia y ha jugado con molestias".
Un altre culer que no té res a veure amb el club, sinó només com a aficionat, ha estat Miki Núñez. El cantant català i ara copresentador de l'èxit de la temporada a TV3, Eufòria, estava eufòric, però penedit d'un fet que li va passar recentment i del qual encara se n'avergonyeix. I amb l'entrenador del Barça com a protagonista. Miki, de Terrassa, igual que el tècnic blaugrana, ha explicat a Mundo Deportivo una sucosa anècdota que va viure i de la qual no se'n sent orgullós. Ha reconegut que "Tengo una relación bastant abrupta con Xavi Hernández".
Costa imaginar-se algú com ell, tot bonhomia, tot bondat, que tingui una relació abrupta amb un altre tipus entranyable com Xavi. Ell mateix s'ha explicat i ha confessat què va passar un dia que es van creuar pel carrer: "Me paró por la calle (mi madre era su profesora de inglés) y me dijo 'dale recuerdos a la Pozo'. Y yo: 'Ok'". Però un OK de qui no té ni idea de amb qui ha topat. "Cuando me giré estaban todos mis colegas mirándome del palo: 'Si es Xavi Hernández!'. Y yo: '¿Xavi Hernández? ¿De qué me estáis hablando?'... 'Tío, el del Barça!!'... Entonces caí, lloré, me dí golpes contra la cabeza en el suelo y demás... Esa es mi relación con Xavi Hernández... saludarme y que yo no sepa quien es"... Segur que no ho oblidarà mai i a partir d'ara, quan se'l torni a trobar, li donarà records de part de la seva mare, dels seus tiets i de tota la família Núñez Pozo.