L'octubre de 2017 va ser un mes èpic per Catalunya. I el país també va patir una altra pèrdua: Miquel Calçada va marxar finals d'aquell mes a residir als EUA. Des d'aleshores ha estat notícia per alguna piulada crítica amb algunes coses que veu del país i per la seva candidatura a dirigir Catalunya Ràdio. Inexplicablement va perdre el concurs. Ell mateix va lamentar la foscor del procés de selecció. Ara està de pas per Barcelona, on van néixer les seves filles, i ha acceptat xerrar al programa de ràdio més escoltat, el de Jordi Basté.
Mikimoto: "Als EUA treballo, estudio, llegeixo. Visc amb la meva senyora, em llevo a les 5:10, col·laboro amb emissores de ràdio. M'hi vaig instal·lar per una qüestió familiar i personal i perquè volia veure com hi fan la ràdio pública. Deixo enrere el hàmster, el procés. Soc advocat des del febrer de l'any passat. Vaig fer dues assignatures de Dret fa anys i volia tenir els papers arreglats i he pogut acabar la carrera de Dret. Des de la distància veig el país tristot però amb certa esperança. Aquest desori no pot durar eternament. Ampliant la base potser la trenquem. El món no ens mira. Primer ens hem de mirar nosaltres. L'octubre de 2017 el món ens mirava perquè féssim alguna cosa. Quan vaig fer de comissari pro bono (per l'interès públic, de franc) pel bicentenari, dos anys que vaig ser a la Generalitat, veia reunions, llibres blancs, preparació, que no es va materialitzar en decrets. Allò hauria d'haver estat l'embat amb l'Estat. Em consta que hi havia gent que no volia arribar més enllà perquè hi hauria disturbis. Va faltar determinació". Anàlisi claríssim de què va passar.
Miquel Calçada va més enllà d'analitzar el procés tot i la seva activitat com a candidat independent i independentista: "Vaig formar part de la llista de Junts pel Sí. I després per fer de senador però no vaig sortir (per Convergència, va obtenir més de 400 mil vots). Ara ja no acceptaria. Ara l'Estat espanyol no té cap interès a negociar". Basté apel·la a la nostàlgia del jove Calçada, del Mikimoto: "Vaig estar tretze anys a Catalunya Ràdio del 1983 a 1996 i no trobo a faltar l'antena. Vaig voler dirigir Catalunya Ràdio fa 4 mesos. Té molt talent desaprofitat i mal distribuït. Em va saber greu que no m'escollissin director. He fet líders dues emissores de ràdio en català (el Grup Flaix) i vaig guanyar als 40 Principales en castellà. No vaig guanyar el concurs públic per ser director, suposo que hi va haver pressions. Demanaven a cada candidat que elaborés un projecte de 20 pàgines sobre com ha d'anar Catalunya Ràdio. Ho valorava una comissió de 6 persones sense relació amb la CCMA, però no sé quina puntuació va donar. Vaig demanar un aclariment, em van fer arribar la valoració dels candidats que s'havien presentat. Ho van separar, valorar el candidat i valorar el projecte. En el cas del candidat vaig ser el millor candidat però el projecte em van faltar 2 puntets. Un dels candidats, el guanyador Jordi Borda, sí que va poder parlar amb ells. Jo no". Se li entén tot.
Ara que li han barrat les portes de la ràdio, ¿Miquel Calçada tornaria a TV3? Enyoradíssims Mikimoto Club, Persones humanes, Solvència contrastada i Afers exteriors. Miquel Calçada respon: "Podria haver seguit fent spin off d'Afers exteriors, provant la gastronomia de diferents països, però ja ho he fet. Vull fer coses noves. A TV3 mai no es pot dir, però hauria de sortir de la meva àrea de confort. Vaig fer Persones humanes amb el Clapés, el Buenafuente, el Dr. Soler, el Quim Monzó... No estic encantat de tot el que he fet, esborraria el 90% del que he fet. Bé, el 90% no". Entra per telèfon Quim Monzó i revela que pren medicació per la depressió: "Estic més animat, vaig envellint lentament, prenc antidepressius i accepto que la vida és la que és, que el país és el que és, que no cal obrir la finestra i llençar-s'hi". Monzó fa de Monzó: "Després de sentir l'entrevista jo aquí no hi pinto res". Si ara fessin Persones humanes acabarien tots a la Fiscalia espanyola. Enyoradíssim Mikimoto. El Senyor Calçada i Olivella.