Primer dia de feina per al nou executiu de Pedro Sánchez. Supervivents i incorporacions de la sacsejada monumental del president del govern espanyol celebraven la primera de les que, esperen, siguin moltes reunions fins al final de la legislatura. Pilar Rahola va analitzar amb deteniment el que suposa el cop de timó en clau estatal i catalana. I, en el cas de Catalunya, les notícies són dolentes. Molt dolentes. La nova direcció del PSOE, que al setembre ha d'anar a la famosa taula de diàleg, és encara més tancada cap a la resolució del conflicte polític que abans del cap de setmana. O sigui, una barbaritat. Tenim a Sánchez lliurant el volant al sector més espanyolista del PSC, amb Salvador Illa com a emblema, a banda de donar-los la clau de la caixa per fer inversions en infraestructures. Una maniobra de judo o l'abraçada de l'os, tant se val. Aquest corrent fa que Miquel Iceta, exhome fort del PSC i ministre arraconat a Cultura y Esports, sembli indepe. Només ho sembla, que quedi clar.
Centrem-nos, però, en Iceta, perquè la seva història comença a fer llàstima. Li han pispat la cartera de Política Territorial, un símbol per al federalista, i l'han enviat a l'esmentat ministeri. Algú ha pensat que l'aposta no ha servit de res, o que en els pocs mesos que ha durat al càrrec ja està amortitzadíssim. Al nou despatx no farà gaire nosa: competències de cultura en té poques, i sobre els esports tampoc manarà gaire. El poder el tenen d'altres. Ell, això sí, ja s'ha fet notar: espifiant-la en castellanitzar el nom de la guanyadora basca del torneig de Wimbledon júnior femení, Ane Mintegi.
Miquel Iceta, estrena desafortunada / Twitter
Si encara queden il·lusos que no creuen en aquesta conspiració contra en Miquel, és que no han vist l'últim gest de Moncloa. Ha passat quan s'han fet la foto de família, ritual de cada estrena. Eren moltes i molts ministres, sí, però l'escalinata del palau és ampla. No hi ha excusa per no censurar el que li han fet, col·locant-lo casualment darrera del líder suprem. Una posició de privilegi, haurà pensat en Iceta, però no, era un parany. I una paradoxa. Sánchez, exjugador de bàsquet d'1'90 d'altura, eclipsava literalment la figura del gestor esportiu, més menuda. Un problema que es podia solucionar amb facilitat sense tocar la formació: cinc passos a la dreta o a l'esquerra, i el fotògraf tenia un altre angle en el que en sortien tots.
De fet, així va passar: existeixen instantànies d'aquest tipus. El súmmum, però, és que el gabinet de comunicació ha tingut la brillant idea de fer arribar una de molt concreta a les xarxes i les agències. Una que es podria titular 'On és en Wally Iceta?' i que és una humiliació total. Tant que ha fet reaccionar així a l'experta en comunicació no verbal, política i moda, Patrycia Centeno. La col·laboradora de 'Tot es mou' de TV3 sempre l'encerta: "Si no lo queréis de ministro no lo nombréis. Pero taparlo en la foto...".
'On és Miquel Iceta?' a la foto del nou govern de Pedro Sánchez / @desdelamoncloa
Miquel Iceta estrena cartera / EFE
Veient el ritme dels esdeveniments i de la creixent hostilitat, sembla que aquesta aventura serà feixuga. L'ha d'aprofitar al màxim, però, podria ser la última de la seva carrera. Segur que té molts cops amagats per fer-la ben interessant.