La fotografia que il·lustra aquest article és icònica. Miquel Iceta, José Manuel García Margallo i Enric Millo aplaudint feliços a la manifestació unionista convocada per Societat Civil Catalana, el 18 de març de 2018 a Barcelona. No és la de la Plaça de Colom de Madrid, però poc li falta. La instantània, al marge de consideracions sobre el vestuari del primer secretari del PSC, torna a l'actualitat, després de llegir el titular principal d'una entrevista al socialista, en la que afirma això: "El PSC es va crear perquè la gent no hagués de triar entre ser catalana i espanyola". Guaita, tu. Una imatge val més que mil paraules d'Iceta, però.
La reacció a la "revelació" d'en Miquel no s'ha fet esperar. I bé, s'ha de reconèixer que ha posat tothom d'acord. D'acord en que la concepció del socialisme català d'Iceta, Zaragoza o Granados és la de la submissió absoluta al Regne d'Espanya i als desitjos del carrer de Ferraz. No hi ha tria possible quan ets la veu de l'amo, vaja. La xarxa al·lucina amb Iceta, malgrat que cada vegada sigui més difícil d'aconseguir. D'entre totes les rèpliques destaquem la d'Antonio Baños, que no s'està per romanços. La cleca és per emmarcar: "No has de triar: ets espanyol. I qui vulgui fer una tria diferent: Guardia Civil".
Il·lusos aquells catalanistes d'esquerra que van confiar en el PSC per defensar la seva identitat, cultura i país. Així han anat desfilant, un per un, amb el pas de les dècades i de les decepcions. El que queda és una sucursal, una franquícia. Com els sandvitxos de Rodilla o l'entrepà de calamars d'El Brillante. I Iceta, el president frustrat del Senat, ho sap molt bé.