"Hòstia, pilotes! Que són de bones! M'encanten!" Aquestes frases formen part de la història dels fenòmens virals a la xarxa. Les entenen fins i tot els castellanorparlants, una proesa. Les va pronunciar un nen youtuber de 13 anys que va robava el cor, Miquel Montoro. Un adolescent de Sant Llorenç des Cardassar, el ple camp mallorquí, autor de vídeos memorables en els que reivindicava la vida rural d'una forma tan espontània com natural i encantadora. També, evidentment, les receptes de la seva mare, responsable d'unes mandonguilles que deuen fer perdre el sentit. Montoro es va convertir en una estrella virtual. Amb tot el que allò suposa: parts molt positives, però també assetjament, incomprensió, odi i atacs lamentables a una criatura. Han passat els anys, i ara en té 16. Els seus vídeos ja no són la comidilla dels internautes, però sortosament en Miquel ha sobreviscut al seu propi fenomen. I es busca les garrofes pel bé del seu futur. A on? Ben lluny de casa, als EUA.
El nen ja no ho és pas tant, ha fet la maleta i s'ha anat a San Francisco, bressol de la indústria tecnològica per antonomàsia. Allà, a Palo Alto, tenim les seus dels gegants en la matèria. També de Youtube, la seva gran porta d'entrada a la popularitat virtual. Forma part de l'expedició de 80 joves que van guanyar el repte educatiu 'The Challenge', impulsat per EduCaixa. Un viatge formatiu en el que ha participat a xerrades, visites i tallers d'orientació professional i educatius, però també activitats lúdiques i turístiques que amplien les seves mires. De Mallorca a Silicon Valley. Allà, per cert, ha pogut gaudir de la seva passió: les granges. Montoro està vivint l'experiència al màxim, i explica les seves impressions en entrevistes a mitjans com 'El Mundo' o 'El Periódico'.
Miquel Montoro i les seves impressions sobre els costums americans
El viatge està impactant en Miquel: Amèrica impressiona els nouvinguts. Tot és a lo grande, des dels desplaçaments més senzills a les instal·lacions de les empreses i universitats. L'únic "però" és el menjar. Està fins els nassos dels costums locals, com ara esmorzar sí o sí ous amb cansalada: "Es durillo. Me tienen cansado. Cuando llegue a Mallorca me voy a mirar la tensión". L'idioma no és un problema, o si més no no ho era quan es va plantejar la possibilitat de participar a l'experiència. "He ido a un colegio british desde pequeño y ahí sigo. Lo que pasa es que aquí he descubierto que el inglés y el americano son muy diferentes y que en Estados Unidos hablan a toda velocidad. A veces me hablan y no pillo una palabra". Vaja, com li passava als españolitos que miraven els seus vídeos. Aquests, però, van començar a insultar-lo i assetjar-lo perquè parlés en "cristiano".
Montoro mira al futur a molts quilòmetres de casa... per tornar al camp i a la seva terra mallorquina
Vol aprofitar l'estada americana per perfilar el seu futur. Sap el que no vol fer. No vol anar a la universitat, sinó "hacer un módulo. La universidad me da como miedo". El problema és que a Mallorca no en troba la formació que hi desitja: "Yo quiero ser herrero, pero para eso tendría que estudiar en Madrid o en Bilbao dos años. Eso está muy lejos para mí, si ya me cuesta salir de casa. He mirado también algo de guardia rural o guardia forestal para seguir con la pasión del campo". Fidel als seus principis, vaja. La convivència amb 80 "empollones" desconeguts també li està servint per desenvolupar eines comunicatives i socialitzadores: "Quiero conocimientos y seguridad para expresarme, para hablar con soltura". Si ens ho permets, un consell. No t'hi amoïnis pas. Ets perfecte tal i com ets. No deixis mai de ser genuí, aprèn i incorpora coses noves, però sense trair la teva essència.
El que no ha tastat a Amèrica, però, han estat les mandonguilles locals. Les meat balls. No et perds res. Enlloc com a casa.