La periodista, presentadora i escriptora valenciana Mónica Carrillo és una de les professionals més respectades pels seus col·legues de professió i pels espectadors. La parella més famosa de les notícies d'Antena 3 compta amb ella, senzilla, real, propera, que als 45 anys fa un tàndem deliciós amb el veterà Matías Prats, de 71 anys, que continua fent els mateixos acudits tot i que passin els anys. El que no és una broma és el talent i la professionalitat que desprén Carrillo cada vegada que es posa davant les càmeres. És un dels actius més valuosos de la cadena, d'això no n'hi ha cap dubte. I a la seva cadena ho saben bé: els informatius de la casa són els més vistos a tot Espanya, i en gran part és gràcies a la feina de Carrillo.
Carrillo té la sana virtut de ser més plural, tolerant i oberta que alguns col·legues dels serveis informatius de les televisions estatals. Llicenciada per la Universitat Carlos III de Madrid l'any 2000, i Diplomada en Turisme per la Universitat d'Alacant, també té estudis d'arquitectura i de molts idiomes: anglès, francès i alemany. Però si una llengua apassiona Carrillo, aquesta és el català. I ella mai no se'n cansa de repetir-ho i de fer demostracions públiques de com se l'estima. No fa gaire, ella, gran amant de la música, parella sentimental, precisament, d'una cantant, Vanesa Martín, va escriure un sentit tuit amb unes frases en català que alguns no van entendre. Sí, en canvi, l'autor d'aquestes paraules, el músic català Joan Dausà: "I deixava caure el cos i volava Al menys per uns segons, volava", un vers meravellós de la preciosa Caure no feia mal:
En llegir-la, la majoria van aplaudir el gest i el gust musical. Excepte algun imbècil catalanòfob i masclista, per no perdre el costum, que van vomitar alguns comentaris abjectes com "Sácate el pezón de la boca". Estúpids a banda, ella, només faltaria, ha continuat fent el que li surt del monyo i elogiant i deixant a les mil meravelles una llengua, la catalana, que s'estima. A la Mónica li agrada el català i li agrada la música en català. Perquè després de Dausà, va escriure uns altres versos d'un altre conjunt del nostre país, reproduint una estrofa de la cançó 'Cel estranger' del grup Blaumut: "Ara que no tinc paraules, ara que s'esborra el temps, ara que visc a la Lluna i no sé ben bé per què", una altra preciositat de tema, obra i gràcia de l'enorme banda on toca la bateria Toni Pagès, marit de l'Elena Gadel:
Mónica Carrillo, rendida al català que es canta... i al que es parla. Concretament, al que s'empra per dir paraules boniques o declaracions d'amor. Ara, la periodista ha acabat d'enamorar els seus fans deixant clar que hi ha moltes maneres de dir-li a algú que estimes que tens ganes de tornar-lo a veure, que vols que passin les hores per tornar a ser al seu costat, que es pot dir en molts idiomes, per exemple, en anglès, I miss you; en italià, Mi manchi; en francès, Tu me manques; en alemany, Ich vermisse dich; o en castellà, Te echo de menos. Però al seu parer, cap d'aquestes maneres té la sonoritat, profunditat i càrrega emotiva que té la mateixa frase en català: "Se puede decir de muchas maneras pero ninguna suena como ‘et trobo a faltar’". La xarxa, rendida als seus peus:
Com diu una usuària, una altra de les coses més maques que es poden dir en la nostra preciosa llengua és 'T'estimo'. I nosaltres estimem la Mónica per emocionar-nos sempre amb els seus tuits en català.