Potser els resultats no acompanyen Mónica López. De les quatre grans cadenes estatals, el seu matinal és l'opció que menys adeptes té. La hora de La 1 continua per sota dels seus rivals als matins, Ana Rosa Quintana, Susanna Griso i Alfons Arús. Però això no treu que darrerament la periodista catalana estigui més fina que mai i fent el que ha de fer, les preguntes oportunes als entrevistats polítics que seuen davant d'ella. López està aconseguint deixar en evidència alguns candidats a les eleccions a la Comunitat de Madrid que han passat pel seu plató. I la manera com ho està fent és simplement preguntar el que toca. De fet, preguntar... i repreguntar.
En un país on sovint els polítics toquen el violí i se van por los cerros de Úbeda quan escolten el que no volen sentir, el que ha de fer un bon periodista és insistir. Prou d'assistir a fugides d'estudi i que qui fa les preguntes es quedi com si res. Fa uns dies ja va cantar-li les quaranta a Rocío Monasterio, dient-li que al seu programa, les preguntes les fa ella (López) i no la convidada. Aquest dijous qui s'ha sotmès a les preguntes de la presentadora ha estat la candidata del PP i aspirant a la reelecció, Isabel Díaz Ayuso.
Queden pocs dies perquè acabi una campanya electoral lamentable, marcada per amenaces de mort en cartes adreçades als candidats, amb discussions en estudis de ràdio i en desqualificacions permanents. Ayuso també s'hi ha abonat, només faltaria. Contra la ultradreta? Hahahahahaha, no ens facin riure. Encara ha d'arribar el dia que la popular malparli d'Abascal i companyia i condemni el seu feixisme públicament. Sap que són la crossa on s'haurà d'agafar. Per això, intenta una vegada i una altra situar a l'esquerra per damunt de Vox, en termes pejoratius. Fins i tot, fent el ridícul com aquest dijous.
López li ha preguntat a Ayuso per què, mentre els liberals europeus sí li han fet un cordó sanitari a la ultradreta, el PP no ho descarta. I Ayuso, fent de trilera, ha amagat la pelotita sota el got que a ella li convé: “al hablar de ultras, ultras aquí hay otros ultras. Aquí hay un vicepresidente del Gobierno que se va a quedar fuera de la Asamblea porque hasta en los barrios más humildes no le pueden ni ver”. O que Pablo Iglesias “ha estado pactando con el entorno de ETA, que pedía guillotina para los adversarios y que fomentaba como reventaban cajeros, agredían a policías o le rompían los escaparates a los comerciantes. Extremos hay otros”.
López, ferma, torna a insistir: ″¿Vox no es extremo?”. Resposta: “Yo no soy Vox. Que se defina Vox, ¿no creemos?. Yo creo que es el momento para hable de lo que él considera”. Però quan Ayuso hi va, López hi torna. Segona vegada: “Le pregunto porque se plantea gobernar con ellos”. Pam. En tota la boca. Ayuso, com si fos Gambito de dama, fent un enroc: “Yo no me planteo gobernar con ellos. Con quien te digo que no pienso pactar es con el desastre y el desastre es el PSOE que está destrozando España”. I López, per tercera vegada, li torna a dir: “Pero no descarta pactar con Vox”... La resposta d'Ayuso, grotesca, com acostuma a passar: “No descarto, mira, ni con UPyD. Lo que descarto es pactar con el desastre”.
Com dirien a La competència de RAC1, no hay más preguntas, señorita.