Mónica Naranjo mai no ha fet net del gran drama de la seva vida, el moment més trist que ha viscut mai: la mort del seu germà Enrique l’any 2007. Un ‘shock’ que va tenir conseqüències més enllà de la seva vida familiar. Professionalment, la cantant de Figueres té una espina clavada que li impedeix cantar des d’aleshores cap cançó del seu àlbum ‘Chicas malas’. Però, què té a veure això amb la defunció del seu germà?
Amb un vídeo punyent a través d’Instagram, l’artista empordanesa ha denunciat la cara oculta de la industria musical. La Mónica Naranjo va gravar el disc ‘Chicas malas’ l’any 2001, quan ella en tenia 27. Al mateix temps que treballava en aquest àlbum, l’Enrique va ser ingressat a l’hospital. I la cantant va ser víctima aleshores del paper lamentable de les discogràfiques. Una situació deplorable que ara explica així:
“Mi hermano Enrique enfermó durante la grabación de ‘Chicas Malas’. Se puso muy enfermo. Paré la grabación y me fui con él al hospital. No sabíamos si iba a salir vivo o muerto. No quería dejarlo solo. Me pasé la vida en el hospital”, recorda amb la veu entretallada. Però la Mónica Naranjo és top vendes i algunes marques no estaven disposades a perdre ni un bocí del negoci mentre la cantant era amb el seu germà: “Desde las discográficas empezaron a presionar. Amenazaron con denunciarme si no volvía al estudio a seguir con la grabación. Me vi obligada a dejar a mi hermano solo en esa planta de hospital”.
GTRES
La Mónica Naranjo confessa que encara recorda la darrera mirada que el seu germà li va fer a l’hospital. Sobre el mal tràngol que li van fer passar les discogràfiques, la Pantera de Figueres no oblida: “Es algo que me han hecho detestar. Vi un rasgo tan deshumanizado dentro de la industria, a pesar de que sabían la gravedad de la situación. ¿Cómo no te va a dar asco este trabajo? Si automáticamente te lleva ahí, a esa despedida. Y años más tarde mi hermano murió. ¿De qué me sirve a mí hacer el ejercicio de tocar un disco así si solamente me mueve dolor?”. L’Enrique va morir amb només 29 anys, víctima d’una depressió. En una entrevista a ‘La Vanguardia’ el 2011, Naranjo ho explicava així: “Decidió que no quería vivir más. Era mi mejor amigo”.