Mònica Terribas explica el seu mal final a Catalunya Ràdio: per què va dimitir

Mònica Terribas és una periodista de raça. Una de les més ben valorades, estimades i enyorades de Catalunya. Ara que concedeix entrevistes per explicar la seva última feina, dirigir el documental de Mediapro El minuto heroico que s'emet a HBO sobre els abusos a l'Opus Dei, la temptació de qualsevol periodista és preguntar també pel seu mal final a Catalunya Ràdio per desavinences amb el director a l'emissora Saül Gordillo, coincidint amb un comentari que va fer el seu successor al capdavant d'El Matí de Catalunya Ràdio, Ricard Ustrell i que Terribas, molt elegant, despatxa a una entrevista a l'Ara amb una resposta elegantíssima: "Llibertat d'expressió. Cadascú a la vida pot dir el que vulgui, cap problema. Les noies d’El minuto heroico no es mereixien que es perdés el temps amb aquesta polèmica, però no és ni el primer ni l'últim que m'assenyala: altres ho han fet abans". Terribas passa de llarg i s'atura més en la seva dimissió com a directora del matinal de la ràdio, que encara té pendent una explicació més detallada. 

Terribas sense ni citar l'innombrable Saül Gordillo, condemnat per agressió sexual i pendent d'un nou judici: "Jo vaig decidir deixar El matí de Catalunya Ràdio en un moment molt concret d'una reunió molt concreta amb el director d'aleshores de l’emissora. En aquell moment concret vaig dir: “Me'n vaig”. Faltaven dos dies per  acabar la temporada però vaig pensar que no es donaven les condicions per continuar fent una feina tan exigent. Anava amb mi, la ràdio? I tant, m’agradava molt fer El matí de Catalunya Ràdio. Però les condicions en què l'estava fent no es corresponien amb la manera com jo pensava que havia de funcionar una emissora pública. I allà vaig pensar que no estava rendint bé perquè m'afectava psicològicament la pressió que rebia en aquella època. Com a directora de TV3 vaig treballar amb molta llibertat, i el consell de govern em va respectar molt fins que, políticament, el govern de Convergència va voler-me fora de la casa. Van canviar la llei i em van fer fora, però no passa res, perquè va ser un procés molt transparent. En el cas de Catalunya Ràdio, no va ser a causa de cap moviment polític sinó que la direcció no estava còmoda amb el programa que feia. O no li agradava com era jo. Encara, a hores d'ara, no ho puc entendre". I va dimitir. Gordillo va triar Laura Rosel per apagar l'incendi.

Terribas va dimitir i no se'n penedeix: "És una decisió que vaig prendre per la meva salut i la vaig prendre molt conscient. Plegar d’El matí de Catalunya Ràdio va ser un sacrifici professional, perquè és un grandíssim projecte. Jo avui encara l’estaria fent. Soc una mica resilient, en aquest sentit, i hauria persistit. I encara estaria fent La nit al dia si no m'haguessin ofert la direcció de TV3. No soc d’anar fent de tastaolletes: m'agraden els projectes que es construeixen en el temps. No tinc cap necessitat d'anar saltant d'un lloc a l'altre per demostrar-me res". Gran directora. Que Terribas és enyorada ho van comprovar els espectadors de TV3 fa pocs dies en veure-la al programa nocturn Més 324, successor d'aquella La nit al dia que no s'ha superat. La seva successora, Marina Romero, no arriba al nivell de la jove Terribas. Passa molt amb els hereus. Aquesta és la realitat, dolgui a qui dolgui. Enyoradíssima Terribas.