Mònica Terribas és amb tota seguretat la periodista més important dels últims anys a Catalunya. Cap altra com ella ha encadenat el mestratge de Joaquim Maria Puyal, el millor de la seva època, amb dirigir i presentar el programa de referència dels informatius al Canal 33, La nit al dia, tan potent que van haver de passar-lo a TV3. Un fet inèdit en la història de la cadena. Va ser tant l'impacte del seu informatiu que Terribas va passar a dirigir TV3 i després a dirigir el matinal estrella de la CCMA, El matí de Catalunya Ràdio, amb centenars de milers d'oients i, per tant, més important que els matinals de TV3. Però allà, de sobte, va quedar truncada la seva carrera als mitjans públics. El responsable? Saül Gordillo, l'aleshores director de l'emissora. Mònica Terribas a l'hora d'explicar-ho va ser molt prudent, massa veient com han anat les coses en l'emissora i en el seu exdirector. Ara n'ha parlat amb més detalls al programa on fa de tertuliana, El món a RAC1.
📻♥ Aquest matí hem fet un homenatge a la ràdio matinal
— El món a RAC1 (@elmonarac1) February 13, 2023
🎙 Hem reunit en un mateix estudi @JosepCuni, Mònica Terribas, @antonibassas i @jordibaste #DiaRAC1 pic.twitter.com/EfXs0TtnHj
Jordi Basté i Mònica Terribas no només eren oponents a la ràdio, són col·legues i amics. I això es nota. A Terribas costa arrencar-li cap declaració sobre el seu penós final a Catalunya Ràdio. Però pel dia Mundial de la Ràdio, al costat de quatre companys que han fet els matinals a Catalunya (Josep Cuní, Antoni Bassas, Glòria Serra de COM Ràdio i Basté) ha buidat el pap a la pregunta de Basté: Per què vas plegar? Mònica Terribas: "Quan hi vaig entrar sabia que era una immensa responsabilitat. Hi entrava en un moment del país molt complicat. Recordo aquells 7 anys com si fossin 14. És molt important que t'acompanyin persones amb autoritat moral per teixir un programa d'aquesta complexitat. Vaig comunicar dimecres que plegava divendres. Necessitava un equip sòlid i compactat, que el tenia, però alhora era fonamental tenir la confiança de l'equip de direcció de l'emissora. Que creguin en tu i et vulguin. Jo vaig tenir la certesa que això ja no passava. Des de feia algun temps no passava. El convenciment que estava en dissintonia amb les persones responsables de dirigir Catalunya Ràdio. Era poc ètic seguir per part de tots. Perquè ens devem a la societat que es mereix una cohesió absoluta en el projecte. La meva obligació va ser no contribuir al soroll. Pot venir de fora el soroll, bufetades de fora. Quan ets una persona pública reps bufetades per existir. Ho assumeixes. Però quan des de dins no tens el confort emocional i professional, la ferida és massa gran. El desgast. Llevar-se era un problema. Somriure als companys era una excepció. Perquè estàs en tensió permanent. Perquè no estàs bé. I quan no estàs bé no pots fer micro perquè és una irresponsabilitat. Quan intentes que les coses se solucionin i no ho aconsegueixes la teva obligació és marxar". Xim pum, diu Basté, conscient que acaba de tenir 5 minuts de ràdio excepcionals i que no pot afegir ni una coma.
Mònica Terribas acaba d'explicar que patia quelcom semblant al mobbing personal i professional del seu cap, un director posat a dit per la CCMA que va menysprear una dona periodista, una de les millors. Gordillo segons va publicar en exclusiva EN Blau, va posar de substituta algú més jove i amb menys carrera que Terribas, Laura Rosel. El final de Gordillo és prou conegut. Terribas explica què va trobar a faltar amb una expressió que ha traspassat Francesc Macià per aterrar de RAC1 a Catalunya Ràdio: "Autoritat moral". Dit avui és una bufetada encara més gran. Grandiosa Terribas.