Des que va marxar de Catalunya Ràdio, els catalans no paraven de preguntar què faria ara Mònica Terribas. Una de les millors comunicadores que tenim en aquest país no podia estar sense programa. Finalment ha aparegut la proposta que l'ha seduït: 'Nexes', un programa diferent, amb un plató espectacular, que reunirà 100 persones damunt d'un rusc gegant explicant què els hi passa i què en pensen de diferents preguntes de sí o no. Un talk show on es reunirà amb un bon amic, rival durant set anys a les ones des de l'altra banda de la Diagonal, Jordi Basté.
Mònica Terribas (foto Sergi Alcàzar)
Jordi Basté i Mònica Terribas (foto Sergi Alcàzar)
Jordi Basté i Mònica Terribas (foto Sergi Alcàzar)
Només entrar, ja et quedes de pasta de moniato veient el plató de 'Nexes'...
Entres i veus el rusc. És impressionant. És l'autèntic protagonista de 'Nexes'. Un espai immens i a cadascuna de les cel·les hi haurà una persona, a un metre i mig de distància i tot el que passa, passa al rusc (excepte un espai per fer algunes entrevistes més delicades, un espai més íntim, on som ara). Al rusc farem preguntes i les persones es bellugaran cap al sí o el no en funció de les respostes.
Vicent Sanchis, Jordi Basté i Mònica Terribas al plató de 'Nexes' (foto Sergi Alcàzar)
Mònica Terribas al plató de 'Nexes' (foto Sergi Alcàzar)
És el primer programa que es fa pensant en la pandèmia, oi?
Està pensat des del primer dia en la covid. De seguida vam pensar, al començar fa mesos a parlar de 'Nexes': "Ni el plató més gran de TV3, que normalment té 1000 metres quadrats, pot ajudar-nos a fer aquest programa" ('Nexes' es fa en un plató polivalent de 2.500 metres quadrats de la Fira de Barcelona). Aquí tenim la sensació que estem a l'aire lliure i podem moure la gent per grups bombolla quan entra, es fan proves d'antígens, etc. i quan estan al rusc, els que vulguin es puguin treure la mascareta, per la distància que hi haurà.
Plató de 'Nexes' (foto Sergi Alcàzar)
No hi haurà públic. Hi haurà 100 participants. El Jordi i tu també respondreu a les preguntes que formuleu? Us mullareu?
És un programa que et porta a fer-ho. Parlem de la vida, de les decisions que hem pres cadascun de nosaltres en circumstàncies quotidianes de tot tipus. Quan parles amb la gent del rusc, et surt sol. Tot i que el Jordi i jo hem de mirar de ser molt poc protagonistes d'aquest programa. 'Nexes' és el programa de les 100 persones que vinguin. Una altra cosa és que el Jordi i jo som amics, ens coneixem fa molt, i serà inevitable que hi hagi alguna cosa que expliquem, perquè els dos ens precipitem molt al dir les coses.
Jordi Basté i Mònica Terribas (foto Sergi Alcàzar)
Fer el programa amb el Jordi suposo que va ser decisiu, però què va ser el que et va fer pensar que havies de fer aquest programa sí o sí?
A mi m'ho van proposar quan jo encara feia El matí de Catalunya Ràdio. De seguida em va connectar amb una part de la meva professió que és La vida en un xip. Hi vaig dedicar anys fent-lo i estudiant-lo, perquè vaig dedicar la tesi doctoral als debats. Això no ho és. És un programa sobre la vida, però vaig pensar "Crec que val la pena fer-lo". De seguida vaig dir que sí. Sabia també que a en Jordi li feia il·lusió. De seguida ens el vam creure. No sé com sortirà, però jo m'estimo aquest programa per la seva dimensió humana i d'espontaneïtat. Parla de les coses que ens igualen a tot. Qui som? Som les coses que fem i les decisions que prenem, en un món que estem envoltats de molta opinió i on sempre jutgem els altres. Aquí no jutjarem la gent: l'escoltarem.
Probablement els espectadors de casa s'estaran fent les mateixes preguntes...
Clar. Perquè si jo et pregunto a tu: estàs enamorat d'algú en secret? Tu ho sabràs perfectament. Ho preguntarem al rusc, però a casa, hi haurà gent que estarà dient: "Oh, oh... Això m'interpel·la o no m'interpel·la? Saps?". No li demanarem a la gent que ens expliqui el que no ens vulgui explicar. Només volem que la gent es bellugui i respongui amb franquesa, que no vol dir explicar la intimitat. El que farem serà posar-nos davant el mirall de la vida.
Cada programa l'encapçalarà un verb...
Ens ha costat molt fer la llista dels 10 primers verbs. 'Guanyar', 'Començar'... Poden significar coses molt diferents per segons quina persona.
Mònica Terribas (foto Sergi Alcàzar)
Hi ha una cosa que aquest programa ja té abans de començar: la química entre els presentadors. Sou amics, feieu el mateix, separats per la Diagonal... és indispensable aquesta química per a un programa com aquest?
Crec que és imprescindible. El Jordi i jo som diferents en moltes coses. Ell diu que jo sóc una persona freda. Un dia estàvem tot l'equip i ens vam preguntar l'un a l'altre que ens definíssim. I ell va dir: "La Mònica és una persona freda". I jo, em va fer un mal! Perquè jo crec que no ho sóc, però per què ho deia? Perquè ell és una persona que explota, que diu "Pam!", i jo, per haver treballat gairebé sempre en un mitjà públic, m'he rumiat molt les coses que deia, què dius, com s'ho prendran, etc... Hi ha un punt més racional que també opera aquí. Ell té una vitalitat de comunicació de no posar-se cap filtre i jo rumio més... Aquest caràcter diferent es veu al programa.
Sembla una combinació perfecta...
El Jordi no em vol cap mal, ni jo a ell. Al revés, sempre hem volgut el millor per l'altre, i això que hem competit 7 anys a la ràdio. I hem continuat sent amics. I ell, animant-me el dia que les audiències no m'anaven bé i advertint-me de coses... Hem mantingut aquest fil directe permanent, encara que un col·laborador seu vingués al meu programa i ell es rebotés o que volgués tenir primer una entrevista. Això forma part de la competència, però al final, a la vida, el que és important és qui et vol mal o no, qui et vol ajudar o no. Els dos sabem que ens ajudarem en el directe si un dels dos patina.
Jordi Basté i Mònica Terribas (foto Sergi Alcàzar)
El dia que vas anunciar que marxaves de Catalunya Ràdio va dir públicament, en antena: "Les cadires dels matinals són punxegudes"... Què més et va dir en privat?
Aquell dia vaig sentir com ho deia... I després, el Jordi va tenir un gest, em va enviar unes flors i em va fer molt il·lusió. M'emociona pensar-ho.
Són tan punxegudes les cadires dels matinals?
Sí, especialment el temps que hem viscut. Ha estat un període molt dur, amb una crisi econòmica molt forta, una crisi política de dimensions brutals, en un mitjà públic, i alhora, una pandèmia. No ha estat fàcil. Ara, he tingut un equip meravellós, els trobo a faltar, són 7 anys, són la teva família.
Segueixes escoltant 'El matí de Catalunya Ràdio'?
I tant. Escolto la Laura al matí, quan vaig a caminar per la muntanya. I vaig fent zàping amb el Jordi. Amb tota naturalitat. La vida són etapes i reptes. I ara el repte és 'Nexes'.
Tenies ganes de tornar a fer tele?
No. Tenia ganes de tornar a fer un programa que me'l cregués. Fer per fer televisió, ràdio o premsa, no. 'Nexes' sí, perquè me'l crec. El periodisme es pot fer de moltes maneres. Als alumnes de la Universitat sempre els hi dic: "Malament quan entres i dius: 'Jo vull ser el presentador del TN'. Perquè no tothom pot ser el Toni, la Raquel o el Coral". El periodisme te l'has d'estimar per l'ofici que és.
Jordi Basté i Mònica Terribas (foto Sergi Alcàzar)
Ahir vas tornar a la ràdio, a RAC1, a la ràdio cap per avall, presentant 'El món a RAC1' del teu amic Jordi Basté. Com ha anat?
Ha estat divertit. A més, estem en campanya. I tenien Pablo Iglesias i Pere Aragonès i vaig dir: "uuuuuuiii". I saps aquella sensació que entres i dius: 'Ah, mira què bé', com a oient...? M'ho he pensat molt bé fent l'espai de tele amb l'Amela i el Broc. I després hem fet una cosa divertidíssima amb el Santi Giménez i l'Òscar Nin.
On per exemple has confessat si dorms amb pijama o sense...
Sí, sí (riu). A més, han fet una paròdia d''El racó de pensar', que és un dels espais que més m'estimo d'El matí de Catalunya Ràdio...
T'ha agradat fer un programa com el del Jordi? T'hi veuries en l'hipotètic cas que un bon dia ell digués: "Plego. Fins aquí"?
(riu) No... Hi ha generacions de joves periodistes que estan fent-ho molt bé. La Laura Rosel, el Roger Escapa, el Bundó... el planter de periodistes que tenim fent bona ràdio i fent-ho molt bé és impressionant. A nosaltres també ens toquen nous reptes i no repetir etapes, fer coses diferents i saber quan ja no és el moment de fer segons què i fer-ne d'altres.