Fa uns anys, una jove presentadora catalana va irrompre en la televisió amb una força i una presència demolidores. Alta, guapa, talentosa, sense vergonya, espontània, amb molta gràcia i una evident fotogènia. La càmera l'estimava i ella va calar fons en el públic. Es diu Montse Soler, i va conquistar els espectadors amb la seva tasca a cadenes com Flaix TV i com a col·laboradora dels programes d'Alfons Arús.
Així és com la recorden els fans. Però ara, molts anys després, sembla que el temps no hagi passat per ella. Així és com la veiem ara, pràcticament igual i sempre amb el seu meravellós somriure.
Ara, el diari El País l'ha entrevistat. Soler ha deixat clar que tot i que en els seus programes no s'hi prodigava en aquest tema, té moltes inquietuds polítiques. Diu sense embuts que “Jordi Pujol es el político más grande que ha habido en Cataluña, una figura internacional que luchó por nuestra cultura. Es un ladrón al que tengo cariño". No entén que hi hagi "presos políticos” o “cantantes condenados a prisión o en el exilio. No sé quién manda realmente en España en el poder judicial".
De cara a les eleccions catalanes, té clar que “Votaré al que luche con uñas y dientes por traer lo máximo a Cataluña. Estamos infrafinanciados. Y como emprendedora quiero ayudas". Però prioritza la qüestió econòmica a d'altres: "El nacionalismo forma parte de un sitio onírico. Soy catalana de Moià, de la Cataluña interior, siento los colores… Pero las fronteras no me preocupan: me preocupa el dinero invertido en nuestro país”.
Als seus 38 anys, Soler mira cap enrere amb nostàlgia, quan sortia cada dia a la petita pantalla: “Me han pasado cosas terribles y fantásticas, podría ser una gran comunicadora”. I revela per què va deixar el mundillo. Va ser després de patir un greu accident un dia que tornava a casa des de la tele: “se me partió la pierna en tres trozos”. Durant la recuperació, va llegir un llibre que li va canviar la vida: “Me leí las 4.000 páginas de la novela Shantaram, de Gregory David Roberts".
De què va? D'un home que escapa d'una presó a Austràlia, arriba a l'Índia i viu aventures: “Me quedé tan pillada que me fui a hacer el mismo recorrido”. Al tornar a Barcelona li va dir a Arús que plegava.
Esperem que algun dia puguem tornar a veure Montse Soler a la tele. Pagava la pena.