TV3 acabarà l'any líder fins i tot havent-hi un Mundial de futbol que no ha emès. Això té mèrit però sobretot un nom: els Telenotícies. Ja poden inventar-se late night fallits, programes de dissabte dolents o molt dolents o enviar els millors periodistes de la casa a fer de corresponsals com Lídia Heredia, però la cadena té una arma invencible, els seus 4 Telenotícies: el Comarques amb Núria Solé, el Migdia amb Raquel Sans i Xavi Coral, el Vespre amb Toni Cruanyes i el Cap de Setmana amb Ramon Pellicer i Cristina Riba. Tots són cada dia de l'any els més vistos. Es diu poc però aconseguir això és molt difícil. Han aconseguit, després del comiat de Josep Cuní a 8tv, ser l'únic informatiu de referència en català, i han eliminat la temptació de veure TN més grocs plens d'accidents o imatges curioses, com els de Telecinco i La Sexta especialment. Hi va haver un temps que Pedro Piqueras liderava a Catalunya. Ara sempre guanya TV3.
Els TN guanyen gràcies a una bona tria de temes, socials, polítics, culturals i d'esports, a l'espai de la meteorologia i al carisma dels periodistes que els fan. Tots han aconseguit ser familiars, una cosa que cap altra cadena pot dir. I no només els editors, els del temps o les d'esports, també els corresponsals. Una cosa que fa impecable TV3 és pagar, gràcies als pressupostos de la Generalitat, una bona xarxa pel món. I a Espanya n'hi ha d'especialment carismàtics: Margalida Solivellas, que ha plegat de les Balears, Josep Capella que és a punt de plegar de Madrid i la que es jubila aquest últim dia feiner de l'any 2022: Montse Vila, la corresponsal al País Basc. Adeu a una gran. Ja té 65 anys:
Avui es jubila la Montse Vila, els ulls de TV3 a Euskadi des del 1986, i amb 39 anys a la casa. Figura com a redactora, tot i que ha fet de corresponsal, i amb feines de productora. pic.twitter.com/md5et6RXL1
— tv3SPC (@SpcTv3) December 30, 2022
Montserrat Vila, TV3, Vitòria, la cantarella des de la ciutat seu de les institucions basques amb la qual acaba les peces. Sense manierismes, ni distraccions, sòbria, escabellada, formal, bregada en els atemptats d'ETA, mai una paraula de més. Es jubila com tants d'altres que fa 40 anys que són a la cadena, des de la fundació l'any 1983. Com Anna Lafau va marxar i ara ella que plega per edat. Vila va explicar al diari Deia: "Pertanyo al primer grup que va entrar per concurs oposició a TV3 a Barcelona i hi vaig estar dos anys, primer a Política i després a Economia. Vaig entrar a la casa abans que comencessin les emissions. Es va inaugurar l'11 de setembre del 1983 i va trigar uns mesos a fer emissió continuada. Abans havia preparat oposicions a judicatura i vaig treballar una temporada a un despatx d'advocats".
Qui la substitueixi, que no se sap, té una tasca titànica: igualar-la. Vila va anar de corresponsal a Euskadi durant els anys més bèsties d'ETA, quan mataven dotzenes de persones l'any. Era el 1986. Li van oferir Madrid però ella, periodista de raça, va triar Bilbao. La delegació tenia una feina desbordant per només cinc persones com a màxim, el productor, dues càmeres, el delegat i Montse Vila. Havia de cobrir Euskadi, Navarra, el País Basc francès, Cantàbria i Burgos. S'hi ha passat treballant i vivint els últims 36 anys. TV3 ha estat la primera cadena de la FORTA que va obrir corresponsalia fora de Madrid. I va triar Euskadi. Per oferir aquella realitat sense l'òptica esbiaixada de Madrid. Un privilegi per TV3. Un orgull pel país. Cantarella final: Montserrat Vila, TV3, gràcies.