Aquest dimarts dia de Tots Sants, quan tots els que ho volen han anat a portar flors a la tomba dels seus éssers estimats, el Telenotícies vespre de TV3 ha acabat amb una Contraportada, la notícia final després d'El temps, amb una peça molt especial que val per tot el TN. Un vidu porta flors a la seva dona acabada de morir. Però no és qualsevol parella. El TN no el feia Toni Cruanyes, que feia festa. El presentador i editor era Carles Costa i explica que ha mort una dona coneguda pels que segueixen TV3. Costa acaba l'Informatiu més vist del país (22,5% i mig milió de catalans) molt compungit. El presentador només té esma de pronunciar una paraula. Agafa aire, aixeca els braços, tanca els ulls i diu "Meravellosa". Es refereix a la història que acaba d'explicar. Ha mort la senyora Carmen, una dona que va emocionar tots els espectadors durant la pandèmia. Aquesta:
A l'abril de 2021 TV3 explicava la història del Xavier i la Carmen, un amor de 66 anys, que durant la pandèmia es vivia a través d'una finestra de vidre. Explicaven que el senyor Xavier cada dia de la pandèmia agafava el seu tamboret i es plantava davant del finestral de la residència on vivia la seva dona, malalta d'Alzheimer. Feia tres anys que hi havia ingressat per un Alzheimer avançat i, amb la pandèmia, només es podien veure amb un vidre pel mig. A la foto de l'Instagram de Cruanyes s'hi capta la mirada perduda d'ella i la cara plorosa d'ell reflectida. No podia ni acariciar la seva dona. Com que la Carmen ja feia cinc anys que no vivia a casa, en Xavier diu que ja s'havia fet una mica a la idea d'aquesta soledat, malgrat que la residència li permetia veure-la sempre que volgués, i això ara ja no pot ser. La història va acabar al New York Times. Ara que la Carmen ha mort en Xavier porta flors a la tomba.
Xavier Antó, vidu de Carmen Panzano, va amb un mapa al Bosc de les Cendres del Cementiri de Collserola. No hi ha cap veu en off. Tot ho explica el vidu, en Xavier: "Em vaig fer un croquis amb punts de referència. Fa 70 anys que ens coneixíem, no és per oblidar. Et recordo cada dia, a la nit estic solet i et trobo a faltar. Estic content perquè t'he pogut cuidar. T'explicava el primer petó i ara et puc explicar l'últim. No hi penso que soc vidu. A vegades estic distret i penso que la tinc a la cuina o al costat. Vas al llit i veus que està buit, la trobo a faltar molt. Li cantava el Muñequita linda", la cançó popular de la mexicana María Grever. A TV3 el vidu plorava i a casa tots ploràvem.
El vidu acaba parlant a aquell arbre, amb aquelles tres roses, recolzat al bastó i amb les mans tremoloses: "Espero que estiguis bé. Prega per mi". I Carles Costa només pot acabar amb una paraula. La Carmen, la història, la vida quan és plena d'amor: meravellosa.