El món de l'humor està de dol. Ha mort Juan Joya, més conegut com a 'El Risitas', als 65 anys. El sevillà ha traspassat a l'hospital Virgen del Rocío de la capital andalusa, on el van traslladar des d'un altre centre hospitalari on hi residia, el de la Caritat. Joya vivia en aquesta institució benèfica, refugi i clínica per a gent gran, sense recursos o família, des que li van amputar una cama degut als problemes cardiovasculars que patia des de feia anys, i que és la patologia que ha acabat finalment amb la seva vida. Una vida modesta dedicada a la interpretació i a fer riure, i en la que va assaborir la fama gràcies al seu personatge, la seva rialla típica i frases com "cuñaooooo", que formen part de l'imaginari col·lectiu. La dècada del 2000 va ser la més coneguda: els programes de Jesús Quintero, com 'El vagamundo' i 'Ratones coloraos' (amb el seu inseparable company 'El Peíto'), així com les seves intervencions al 'Crónicas Marcianas' de Xavier Sardà. Un Sardà al que va acusar, juntament amb Javier Cárdenas, de no haver-li pagat i de "dejarme tirado".
La desaparició de Joya ha estat una notícia molt comentada a les xarxes socials, ja que va deixar petjada en unes quantes generacions. Tots recorden amb afecte les seves gracietes, el xou i aquell to de veu inconfusible. No només l'acomiaden els fans anònims; també directors de cinema i humoristes que han treballat amb ell. Un d'ells, segurament el més important, és Santiago Segura. El de Carabanchel el va fitxar per formar part de l'elenc de personatges hilarants i extrems de 'Torrente 3'. Aquella experiència va deixar un gran record en el director, que qualifica la seva mort com a una "tristísima notícia". La sintonia entre tots dos es pot veure al making of d'aquella pel·lícula o a entrevistes de televisió. Segura sempre el recordara com a un "tipo entrañable".
Com curiositat i per entendre la connexió d'El Risitas' amb el públic, la seva mort ha estat plorada no només a l'estat espanyol: també a França, la Xina, els Estats Units o fins i tot Finlàndia, països on el van veure actuar i va protagonitzar campanyes publicitàries. Hi ha un tipus d'humor per al que no cal saber idiomes. I ell, d'això, n'era un mestre.