El Reial Madrid és a 5 punts del Barça. Els d'Ancelotti comencen a veure de lluny els de Xavi Hernández després de la jornada de Lliga d'aquest cap de setmana, on el conjunt blaugrana va guanyar el Girona per 0 a 1, tot i la ràbia indecent de Juanma Rodríguez, d'El Chiringuito, castellanitzant el conjunt català anomenant-lo Gerona, i el seu equip, els blancs, no van ser capaços de guanyar la Reial Societat al Bernabéu, podent treure només un empat a 0. Però tot i l'evident diferència, des de Madrid només se sent les darreres hores el mateix mantra que criticaven quan els culers el dèiem: que van jugar de fàbula, que quin orgull jugar tan bé tot i no haver guanyat i que el Barça no juga a res i guanya per un pírric gol i gràcies. Que s'hi posin fulles, i a 5.
El partit que tancava la jornada dominical va ser precisament el dels madrilenys i bascos. Un partit que es va emetre per Movistar+, amb l'habitual narració de Carlos Martínez i companyia. Una retransmissió, com sempre, que va indignar molts usuaris de la plataforma que al·lucinen amb el partidisme que supura sempre la seva narració. Especialment, per una jugada clau, quan quedava un quart d'hora per la fi del partit. Un jugador de la Reial anava a treure de banda i el lateral del Madrid Nacho ho impedeix amb les mans, de manera descarada. Una targeta groga com una casa de pagès. Una targeta groga que l'àrbitre no va ensenyar i que hagués suposat la segona pel jugador merengue i conseqüentment, l'expulsió. Però és clar: jugar amb un home menys el darrer quart d'hora, contra el perillós equips donostiarra i amb 0 a 0 al marcador, no es podia permetre. Així ho analitzaven al programa resum posterior al partit, a la mateixa cadena:
La jugada no oferia dubtes. Però en el transcurs del partit, els comentaristes s'hi van aturar amb prou feines. I algun espectador s'ha queixat, amb raó:
Aquest usuari destaca amb raó la bona tasca periodística de la reportera de peu de camp, Isabel Forner, un cop acabat el partit. Forner, excel·lent professional, com porta demostrant tota la seva vida, va fer el que tocava: preguntar-li directament al jugador del Madrid per una jugada claríssima, flagrant, però Nacho va començar a tocar el violí i a fer-se el despistat, dient que si no sabia si era banda a favor d'ells i milongues d'aquest estil. Forner, ole per ella, impecable. Però es veu que a molts madridistes hiperventilats els hi ha molestat. Doncs dues pedres. Si no els hi agrada escoltar les veritats, pitjor per ells. El que ja no és de rebut són els indecents atacs que ha rebut la periodista per fer (bé) de periodista.
Ha estat veure-la, o millor dit, sentir-la, i començar a rebre insults lamentables per part d'aficionats madridistes desbarrant i faltant el respecte. Lamentable:
Atacs i insults miserables. Però com deien a El Quijote, ladran, luego cabalgamos. Tot el suport del món cap a la reportera i que Forner segueixi fent tan bé la feina que fa. Aquest és el famós señorío del Madrid. I aquesta és la meravellosa Isabel Forner.