Nacho Cano, detingut. Si al fundador de Mecano li quedava algun cromo que posar en el seu àlbum vital, acaba d'aconseguir un dels més nefasts, penosos i vergonyosos. Agents de la Policia Nacional l'han traslladat a les seves dependències per obtenir la seva declaració, acusat de dos delictes: un contra els drets de la població immigrant i un altre contra els drets dels treballadors. La presumpta contractació d'immigrants en situació irregular per al musical Malinche, en cartellera a Madrid des del 2022, n'ha estat el detonant. Un cop complert el tràmit, ha quedat en llibertat en càrrecs i a l'espera d'una citació amb el tribunal, on se celebrarà el judici. Amb ell ha estat detinguda una altra dona, en un cas que començava fa un temps amb diverses denúncies de la plantilla del xou per irregularitats a les contractacions. No li ve de noves, no.
El terrabastall ha estat imponent, per la rellevància del personatge, per la seva manera de ser i sobretot, per les seves amistats íntimes. La més important, aquella per la qual és capaç d'arrossegar-se literalment sobre un escenari: la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso. Com oblidar aquella escena durant el lliurament de la Gran Creu de l'Ordre del Dos de Maig. És impossible definir amb més exactitud la paraula patetisme. Bé, Cano ho ha intentat, amb declaracions que no signaria ni el club de fans més exaltat de la pepera. Però agenollar-te davant d'un subjecte com Ayuso trenca tots els rècords d'infàmia. Tot, evidentment, perquè es va convertir en la mecenes de les seves absurditats faraòniques, irrellevants i caríssimes, algunes d'elles afortunadament mortes abans de néixer. Però sí que s'ha embutxacat subvencions i ha rebut solars públics per tota la cara. I mira, al final per acabar delinquint, presumptament, amb les empreses i projectes pagats per la Isabelita, la que considera més gran que 'La Católica'.
Ai, Ayuso. Un altre cop tornem a trobar-nos en aquella delicada situació, la de veure com el teu germà, pares, parella i també amiguetes que et conviden a Eivissa a tot drap acaben en problemes amb la policia i la justícia. Tot presumptament, però ben documentat. Prou important per ordenar una detenció, en el cas de Nacho Cano, i prou potent per enviar cartes a Hisenda reconeixent delictes i implorant pactes, com el xurri Alberto González. "Ahora le toca a mi novio", deia quan es va descobrir el pastel del Maserati, el pis de milionari i altres històries d'aquest tècnic sanitari convertit en comissionista espavilat, especialment arran d'aproximar-se a la figura de la presidenta madrilenya i a les empreses que reben riuades de milions en subvencions. No, ara li toca a Nachito, a qui ni la deessa ha pogut salvar del cotxe patrulla. Tampoc de l'etiqueta d'explotador de gent sense recursos. De personatge sense escrúpols, capaç d'aprofitar-se del primer que es troba pel camí. I tot això, clar, amb el discurs grandiloqüent i hipòcrita de la llibertat i tot el manual ayuser de patriota de pa sucat amb oli.
Ayuso arrasa a les xarxes socials, noquejada en ser assenyalada com el nucli d'una constel·lació de pocavergonyes que li toquen de molt a prop. Pobra, és que li tenen mania. Però sembla ser com l'Àtila: per allà on passa no creix la gespa... i t'espera un marró judicial. Aquesta és l'heroïna del PP i de l'Espanya de la pandereta. Enhorabona als seus fanàtics. Potser ells són els següents, presumptament, del seu museu d'escàndols.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!