Escoltar la Cayetana Álvarez de Toledo s'està convertint en una mena de disc ratllat: repeteix els seus mantres allà on la conviden (que és a tot arreu). Repetitiva, especialment, amb un missatge tan fals com feridor cap a bona part del país que diu voler representar: Sou uns xenòfobs. Un atac que ha reproduït als micròfons de El món a Rac1 i que ha deixat perplexos el Jordi Basté, l'Agnès Marquès i en Pere Mas. La popular, a més, els considera gairebé una causa perduda i torna a prescriure'ls exercicis espirituals: "La meitat de catalans han de reflexionar per què no volen viure amb altres espanyols, què els passa de veritat. De veritat se senten exclosos?"
La incredulitat dels conductors de l'entrevista ha arribat a tal nivell que els oients s'han manifestat a les xarxes recriminant la manca de contundència a l'hora de rebatre els arguments de una Cayetana que posa fora de la llei gairebé tothom, no només Esquerra o JuntsXCat: "Podem no és un partit constitucionalista, està a favor de l'autodeterminació. El PSOE ho és depèn del dia". Amb aquest ritme, aviat es quedarà sola. Potser és aquest el seu desig.
Una uniformitat que Álvarez de Toledo té al seu punt de mira: "Vull un acord amb Ciutadans, fins i tot m'agradaria un reagrupament amb Ciutadans. Em semblaria bé i raonable que Vox hi donés suport des de fora." I ha assenyalat l'origen de la greu patologia que pateix el nostre país, l'Estatut. Però no per retallar-lo, evidentment. El problema és que hagi existit una reforma de la norma del 78, el més millor del món per a una Cayetana que ha atacat també Maragall, Pujol i Montilla.
L'entrevista també ha deixat clar que la del PP només s'adreça a una part de la societat catalana, la que consideri racistes els seus veïns. De la resta es veu que en sap ben poc. Sorprèn d'algú que es vanagloria de ser una eminència en Història o que es considera una valent cronista dels mals de la humanitat. Cayetana aplica la llei de l'embut. Veurem els rèdits que obté amb aquesta estratègia.