De mostres d'homofòbia, a Espanya van sobrats. I no només per part de gent anònima que cada dia deixa mostres d'un comportament abjecte en el seu entorn, sinó també per part de personatges populars que continuen fent tuf de ranci cada cop que obren la boca. El penúltim, un macho alfa de manual, un personatge sinistre, el torero Ortega Cano.
A Sálvame s'han inventat fa poc una nova secció. "Quiero dinero", on s'emplaça els col·laboradors a arrossegar-se una mica més en el fang a canvi de diners, amb reptes i preguntes vergonyants. Un dels que s'ha sotmès a aquesta humiliació ha estat Antonio David Flores, que davant la màquina de la veritat que tenen allà, com si fos l'aparell amb més credibilitat del planeta, va parlar d'Ortega Cano, sogre polític molts anys del televisiu guàrdia civil.
I què va dir? Que el torero se li havia insinuat al Central Park de Nova York, cosa que Ortega Cano ha negat per activa i per passiva. Un Ortega Cano indignat trucant al programa per proclamar als quatre vents la seva masculinitat a prova de bales. Una masculinitat, com els hi passa a molts homòfobs que van de tolerants, mal entesa: "Dígale a Jorge Javier que yo soy un señor de los pies a la cabeza y que no me gustó ayer lo que hicieron con mi nombre. Por lo tanto, que no se acuerden de mí". Un señor de los pies a la cabeza. Es veu que per aquest personatge, que t'agradin els homes, o que puguis insinuar-te a algú del mateix sexe, no és propi de señores de los pies a la cabeza... Vomitiu. I qui l'ha callat amb una galeta amb la mà oberta ha estat Nando Escribano.
El presentador català ha respost. I de quina manera. Més explícit que mai, li ha recordat una part de l'anatomia masculina que es troba, precisament, al bell mig, just entre los pies y la cabeza que diferencien, per Ortega Cano, el que és un señor i el que no:
Yo también lo soy y me gustan las pollas, que justamente están entre los pies y la cabeza. https://t.co/Z1rjSUpxAr
— Nando Escribano (@NandoEscribano) November 3, 2020
No es pot dir més clar. A veure si d'una vegada per totes, aquests exemples de masculinitat amb regust de resclosit que hi ha per Espanya es guarden les frases penoses del Manual del buen macho i deixen de dir comentaris homòfobs d'una punyetera vegada.