'Espejo Público' d'Antena 3 s'ha convertit en una sucursal del desaparegut 'Sálvame'. Susanna Griso i companyia s'han mogut ràpidament i ha omplert el seu plató de cares molt conegudes dels anys daurats de Telecinco. Una mica com va fer el mateix espai de Jorge Javier Vázquez després de la cancel·lació de 'Dónde estás corazón', però a la inversa i en horari matinal. Allà tenim a Gema López (que ha fet el camí d'anada i tornada), a Laura Fa, a Pilar Vidal. Una secció rosa amb aroma a 'La Fábrica de la Tele', una còpia. No els va malament, per fi la Griso es desperta en audiències, després d'anys i panys a l'ombra d'Ana Rosa Quintana, actualment en caiguda lliure. Ara bé, el traspàs de professionals de 'la cadena amiga' a 'la cadena triste' va començar fa temps. Un presentador català, producte 100% de la factoria d'Òscar Cornejo, va aterrar a Atresmedia fa anys, tip del maltractament professional exercit per la seva cadena.
Parlem de Nando Escribano, company inseparable de Núria Marín a 'Cazamariposas'. Era un programa de safareig fet a Catalunya i teòricament menor, però precursor i infinitament de millor qualitat que el seu hereu madrileny, el 'Socialité'. Divertit, desacomplexat, petardo. Se'l van acabar carregant per crear un format a Cuatro, 'La habitación del pánico', que havia de ser la seva continuació. Amb un canvi substancial: Escribano ja no comptava. El van relegar a reporter. Va ser una bufetada, i Escribano va plegar. Tampoc es va perdre gaire cosa: la pandèmia va fulminarel format. El Nando va acabar fitxant per Telemadrid i Antena 3. No té programa propi, però se'l veu content.
Content i amb ganes de gresca. Perquè ha deixat tothom de pasta de moniato al personal amb la fotografia que va penjar fa unes hores, des del mateix plató d'Antena 3, sostenint un nadó, acaronant-lo i dedicant-li aquestes paraules: “Has puesto mi vida del revés, pero no la cambiaría por nada del mundo”. Tendríssim. Que en Nando ha estat pare? Què ha adoptat? Que ha tingut un fill per gestació subrogada? Quin capítol ens hem perdut? Ens ha deixat muts. Ni que sigui per un instant. Aquest enigma té solució, però.
No cal que enviïn cistelletes amb bolquers, xumets i peluixos a Escribano. Ni pijamets, ni sabonets, res. Aquesta criatura no és real. És un fake. Un nino. Un reborn. Una rèplica creada en silicona amb unes característiques realistes que esgarrifen, però que no deixen de ser una joguina per a adults. I, amb tot el respecte, que no sembla que petin gaire fi. En Nando ha pres el pèl a tothom amb la imatge. Ben jugat.