Hi ha un tipus de marc mental a Espanya molt curiós. El d'aquells que se sorprenen quan algú aprèn la llengua del lloc on viu, treballa i estima. Especialment si aquest idioma és el català. Com és possible que el parlin tan bé i que als seus ulls ja no siguin espanyols o espanyoles com la resta, si no quelcom diferent. I diferent no vol dir sempre bo, més aviat tot traspua prejudicis i superioritat absurdes i cavernícoles. Amb tot el respecte al diari 'El Español', autor d'una entrevista a l'actriu madrilenya Natalia Sánchez, és això el que deduïm d'un fragment del text que publiquen al seu web. Una frase grinyola: "Pareces catalana".
Sánchez és la dolenta d'una nova sèrie de Netlfix que aixeca polseguera. Sí, perquè 'Los Herederos de la Tierra' és una producció de TV3 amb molts actors de casa nostra, ambientada a la Catalunya del segle XIV... i enregistrada en castellà. Després la doblaran per emetre-la a la tele pública. Un sense sentit important. I una nova mostra de com el català és castigat en sectors audiovisuals, fins i tot fent-nos nosaltres mateixos la traveta. Hi ha actors de fora del nostre país que hi participen, és clar, però fins i tot així es podria haver pres una altra decisió. Perquè estaven preparats per fer exactament el contrari. La pròpia Sánchez, per exemple, com va demostrar fa uns dies a La 2 en la seva desconnexió catalana. El parla amb fluïdesa i desimboltura, fa patxoca.
La primera entrevista de @NataSanchezMol en catalán. Ella es madrileña y lo ha aprendido a la perfección. Menudo orgullo. pic.twitter.com/6ZWSNlhJqw
— Aleix Poblet 📺 (@aleix_poblet) April 6, 2022
Venir de la capital d'Espanya i de la meca del centralisme, i aterrar a la pèrfida Catalunya plena de 'separates' i de gent que no parla 'en cristiano', és un viatge que molts han fet amb normalitat, senzillesa, interès i respecte. Per exemple, l'entrenador del Girona Míchel Sánchez, o la pròpia Natalia. L'estrella de 'Los Serrano' va arribar per quedar-s'hi, per formar una família estupenda amb Marc Clotet i els fills Lia i Neo, per ser una més. Tan fàcil com això. Sense manies, ni drames, ni suposats espies al pati del col·legi ni coses per l'estil. Estima aquesta terra, aquesta gent, la cultura i la llengua. I l'ha apresa. Aquí s'acaba una història que sembla fer explotar el cap del diari per allò que coneixem con el 'tonito'. Ella, però, respon de forma sublim. "¡También hablo inglés pero no se ha contado tanto! Mi chico, Marc, habla catalán y a mí me apetecía aprenderlo. Surgió una oportunidad en Barcelona de interpretar Mucho Ruido y Pocas Nueces en catalán y le dije que quería prepararme. No me cogieron, pero me picó el gusanillo y ya lo he estudiado y ahora lo hablo".
"Pareces catalana", com si els catalans tinguessin tres ulls, 5 braços o fossin una atracció de fira. I potser els frikis son ells, que no saben el que es perden. Sánchez els hi descobreix la part més romàntica del català, ara que estem amb les roses de Sant Jordi. "A Marc le hizo mucha ilusión, con él hablo en catalán porque si no, no lo podría practicar. Me parece súper romántico, es un idioma que me resulta de lo más dulce. En cualquier sitio se piensan que soy de Catalunya, no hay piropo mejor". Visca la Natalia, ara i sempre.
El català és un idioma de pau, d'amor. També de lluita, perquè els seus ideals són legítims. Que n'aprenguin.